Curs 20/21: Les necessitats d’una escola segregada per fer front a l’emergència educativa

Catalunya porta anys tractant de convertir-se en un país sense escoles segregades. La concentració de molt alumnat vulnerable en un mateix centre en relació amb el seu entorn és un dels principals problemes de l’educació actualment. Aquesta realitat provoca una injustícia pels nens i elimina el rol igualador d’oportunitats de l’escola. Diversos estudis, el Pacte contra la segregació escolar, experiències municipals d’èxit contra els desequilibris i dos projectes de decret de llei persegueixen posar fi a aquest problema.

La irrupció de la pandèmia del coronavirus ha arribat quan Catalunya encara té molta feina pendent per reduir la segregació escolar. Centenars de centres al llarg de tot el territori concentren alumnat complex amb situacions familiars complicades, manca de recursos econòmics, dificultats amb la llengua o risc d’exclusió social. Aquests nens estan afrontant el repte de l’ensenyament a casa i, les escoles, el de acompanyar-los i preparar-se per un curs vinent excepcional.

Núria Sabaté és directora d’un centre segregat de màxima complexitat. Una de les seves principals missions ara mateix és contactar amb tots els alumnes de la seva escola per tal d’assegurar-se que estiguin bé i no perdre el vincle amb ells. “Encara ens falta localitzar a 30 famílies però, si no ho aconseguim, no hem de patir. Els farem una millor preparació el curs vinent”, explica la Núria, que transmet un missatge de calma i demana a escoles i famílies centrar-se en l’important: el benestar dels nens més enllà de l’ensenyament dels continguts acadèmics.

Parlem amb ella del que vindrà, un curs 2020-2021 amb incerteses, i de les necessitats que identifica per escoles com la seva, on molts nens han viscut la part més crua del confinament.

• El primer és el primer: reconnectar amb l’entorn escolar. Després dels mesos de confinament, hi haurà moltes ganes de retrobar-se, d’abraçar-se i de gaudir de moments junts. “Haurem de respectar molt aquests desitjos, normalment no hi ha molts espais d’expressió lliure i des d’ara haurem de tenir-los”, explica la Núria Sabaté. És prioritari que els nens es puguin connectar emocionalment, especialment aquells amb conductes més tancades amb els que ja s’havia fet una feina prèvia que s’haurà de recuperar. “Crec que hi haurà menys riscos dels que ens esperem, després de l’estiu sempre hi ha un reset mental i aquest curs passarà el mateix, i haurem de reconnectar amb els coneixements apresos”, medita la directora del centre, “el repte serà major amb aquells alumnes amb els que no hem aconseguit contactar durant aquests mesos i no els hem pogut acompanyar”. Què caldria reforçar a l’escola de cara al setembre? El treball emocional de vincle amb el centre i els companys, les dinàmiques fora de l’aula i l’activitat física i musical. Diu la Nùria: “Ens preparem per treballar el dolor”. Alguns dels alumnes dels centres segregats hauran viscut aquestes setmanes en pisos petits, plens de gent, amb pares aturats, conflictes familiars... “Els centres no segregats tindran un parell de casos d’alumnes amb aquestes situacions, nosaltres en tindrem molts, i haurem de estar molt positius i professionals”.
• Dotar als centres del personal necessari per atendre als alumnes més vulnerables. Arribarà, més que mai, l’hora de moure fitxa i dotar als centres més complexos de personal suficient. Als centres de màxima complexitat hi haurà alumnes més afectats mentalment i això “afecta a la manera de ser de la persona”. Hauria doncs que proporcionar-los més atenció de psicopedagogs, dotar a les escoles de mes vetlladors amb formació, tècnics d’integració social i d’infermers que assessorin a les famílies que ho requereixin sobre higiene i nutrició. “Per escoles com la nostra, al Departament li demanaria un bon equip, gran i amb molta formació, i que continuïn recolzant-nos”, explica la Núria Sabaté, però es planteja riscos en el repartiment dels recursos el curs vinent: “Quan es reparteixin les partides econòmiques caldrà que els polítics siguin valents i ajudin als centres més vulnerables”.
• Un recordatori: no abandonar la lluita contra la segregació escolar. El tancament de les escoles ha impedit que molts centres segregats hagin pogut mostrar els seus projectes educatius. “Tenim un projecte potent i reflectim millor la societat actual que els centres on només hi ha alumnes autòctons”, afirma rotundament la Núria, que aquests dies ha fet servir les xarxes socials per fer difusió del seu centre en substitució de les jornades de portes obertes. La directora espera que la segregació escolar continuï ocupant un espai important en l’agenda política, però tem que “no hi hagi recursos per a tot perquè hi haurà moltes necessitats més”. No obstant això, defensa que “lluitar contra la segregació serà més necessari que mai” i, atenent al que ha vist a les darreres reunions, sembla que aquesta qüestió seguirà ocupat un lloc al tauler polític.
• Aprofundir en l’ensenyament no acadèmic. L’acceleració cap a un model educatiu globalitzat i competencial va guanyant punts. “Si el que volem és formar personetes, hi ha coses que no cal que sàpiguen i que poden cercar a Google, però hem de procurar que tot el que aprenguin puguin fer-ho servir el dia de demà i que tinguin molts somnis i ganes d’aprendre”, explica la docent. Pel seu equip, el tancament ha estat útil per adonar-se que les classes molt magistrals no tenen tant sentit i que és important que els nens puguin provar coses i equivocar-se. Així mateix, no s’ha d’oblidar que l’escola ha d’inculcar als nens que puguin ser el que vulguin quan creixin, vinguin de la realitat social i familiar de la que vinguin. A més, també s’hauria d’insistir en que els petits aprenguin a valorar les coses petites de la vida i, com diu la Núria, “sobretot, que siguin bones persones”.
• Reforçar, d’una vegada per totes, les activitats fora-escola. El 20/21 hauria de ser el curs 360º. La directora d’aquest centre segregat demana als Ajuntaments que facin esforços per garantir que hi hagi activitats obertes per tots els nens: “Els nostres alumnes no van a extraescolars de música o anglès, s’hauria de treballar perquè puguin participar d’aquestes activitats”. Hi ha nens procedents de famílies vulnerables que mai han anat al cinema o al teatre, i els consistoris haurien de treballar per assegurar que aquestes famílies gaudeixin d’activitats culturals al municipi. “Pot ser que l’escola estigui segregada, però no cal que el nen faci una vida segregada”, sentencia la Núria. Per tant, pel curs 20/21 posar èmfasi en barrejar als nens dels municipis en activitats culturals hauria d’encapçalar les prioritats dels Ajuntaments. A més, aquestes activitats garanteixen que els nens tinguin un sentit de pertinència amb el territori i la comunitat. Es veuria beneficiada també la llengua, ja que els nens trobarien espais d’oci on poder practicar-la: “Tinc alumnes que parlen sis idiomes, però no el català. Són alumnes molt potents però que no estan integrats. Hem de preguntar-nos, com a municipi i com a país, quin és el model de societat que volem”. 

PER SABER-NE MÉS:

• Com oferim les màximes oportunitats als centres més desafavorits?