Com hem d’afrontar un proper curs amb possibles confinaments periòdics?

Al llegir aquesta pregunta, la meva primera reacció va ser...no, això no pot ser possible... però passada l’angoixa i aplicant la racionalitat que ens cal, és un escenari que pot ser possible fins que no tinguem la vacuna, i potser ens cal abandonar la concepció de normalitat que teníem, potser la lliçó que hem d’aprendre és aprendre a viure en un entorn d’incertesa, de menys planificació, en el que tot ho tenim -ho  teníem- controlat i organitzat. I aquesta és la primera premissa que hem de tenir com a educadors, hem d’educar nois i noies que visquin una situació menys planificada sense angoixa i sense pors. 

Fer previsió de tots els escenaris possibles és ara per ara impensable. Fer un dibuix de com pot ser la tornada no depèn només de temes logístics, si no que haurem de revisar el funcionament en aquest període de confinament i consensuar amb la comunitat educativa la manera més sostenible d'afrontar aquesta incertesa. Intentar tornar a la normalitat pre-Covid19 al setembre és un error, ara tot ha canviat, i hi hagi o no confinaments anunciats, moltes escoles hem vist en aquesta situació els punts on millorar els propers cursos. El treball en equip serà, com en moltes ocasions, la clau de l’èxit.

1. Educar per enfortir emocionalment. Hem d’educar infants amb molta fortalesa interior, posant un símil: com arbres de ribera que son flexibles davant de situacions externes però resistents internament. L’educació emocional és i serà cada cop més un àmbit educatiu imprescindible. En Noah Harari diu en el seu darrer llibre, 21 lliçons per al segle XXI: “Les escoles tradicionalment construeixen identitats fortes com cases de pedra. Ara necessitem construir-les com a tendes de campanya que puguis doblegar i moure” I és en aquest canvi de paradigma on ens hem de moure. Hem d’educar en la incertesa externa i en la fortalesa interior. Això implica afrontar l’educació emocional com un dels eixos claus de la nostra tasca docent i com en tota l’educació de valors no passa per pensar que és molt important, i que ho treballarem de manera transversal i amb l’exemplaritat dels educadors, sinó que cal fer un pas més i ens cal establir una estratègia de com ho treballarem adaptat a cada edat i amb quins recursos i establint indicadors qualitatius que ens ajudin a valorar l’eficàcia de la nostra tasca.

2. Basar-se en l’aprenentatge competencial. També de l’experiència d’aquest any, hem d’aprendre a destil·lar els aprenentatges essencials, els que fan créixer la competència d’aprenentatge autònom i creatiu per part dels alumnes, els aprenentatges rellevants i vivencials, els que fan que els alumnes aprenguin a fer, a ser, a conviure, a plantejar-se noves preguntes i a qüestionar les primeres respostes, per sobre de la retenció de continguts i això ho haurem de fer no tan sols en els períodes de confinament, sinó al llarg de tot el curs. Per les escoles, aquest ha de ser un aprenentatge rellevant d’aquesta pandèmia. Nosaltres som els primers que hem d’aplicar la pedagogia de l’aprendre a aprendre, les espirals d’indagació i l’error com a oportunitat de millora. Les oportunitats que estem tenint de veure i analitzar aspectes del Projecte Educatiu, ens ha de servir per incorporar-lo com un àmbit de iteració sobre la transformació del nostre model.

3. Incorporar l’aprenentatge en línia. Per descomptat que haurem de garantir la incorporació d’estratègies d’aprenentatge telemàtic, per a totes les edats en les que sigui adient, no tan sols en els períodes de confinament, sinó com una eina més d’aprenentatge, que sumarà a altres àmbits d’aprenentatge autònom, d’aprenentatge fora de l’escola, d’aprenentatge i educació 360º que ja és una realitat i que, des de l’entorn de l’Escola, hem d’incorporar i valorar com un conjunt de peces del puzle educatiu. Això ens ha fet replantejar-nos per una banda, la necessitat de treballar amb ordinadors individuals a partir d’alumnes de 4t de Primària i garantir en tots els períodes de confinament o no confinament, la connectivitat de tots els alumnes i per altra banda consolidar els aprenentatges digitals autònoms en diferents edats. No es tracta de fer una associació entre aprenentatge en línia i tenir ordinador. Es tracta d’adaptar una proposta presencial a un entorn virtual amb un sentit pedagògic i profitós. Els entorns d’aprenentatge són molt diversos i el digital/virtual només ha de ser de manera natural, un més.

4. Garantir que tothom hi pot participar. En aquesta situació, ens caldrà preveure com compensar les desigualtats dels entorns familiars, i no parlo només de la bretxa digital, que és relativament fàcil de resoldre, sinó dels problemes d’espai, de dedicació de temps de qualitat, que es donen en molts entorns familiars. Ens caldrà partir d’un millor coneixement i diagnòstic de l’entorn familiar i social dels alumnes i de la situació en que es troben per poder actuar de manera preventiva intentant compensar les mancances o dificultats que afecten educativament als infants. 

5. Educar serà col·laborar i cooperar més. També ens caldrà treballar en entorns de treball col·laboratiu i cooperatiu, en entorns de convivència presencial i telemàtica perquè hem d’avançar en educar persones autònomes, però amb estratègies de treball social, amb actituds de col·laboració, d’empatia, persones amb compromís social, ciutadans i ciutadanes que avancin en la creació de una societat més justa per a tots, d’un planeta sota pressió però que és el nostre. Com deia Freire, l’Escola potser no pot canviar el món, però pot ajudar a educar els homes i dones que el podran canviar.