Per unes transicions educatives d'èxit!

La crisi del covid-19 està provocant que la població més desfavorida pateixi especialment la manca d’oportunitats educatives enriquides, així com la falta d’acompanyament i orientació en les seves trajectòries personals. Aquestes iniquitats són especialment preocupants en un moment crític per a la trajectòria vital de les persones: les transicions educatives. Són especialment crítics el pas de l’ESO a la postobligatòria, o les transicions entre diferents estudis postobligatoris. 

Qualsevol dificultat en l’experiència educativa dels alumnes o qualsevol situació crítica que visqui la família pot acabar desembocant en abandonament escolar. La recerca, de fet, apunta a diferents elements que durant les transicions educatives poden dur a una persona a l’abandonament escolar: situacions de molt estrès a casa, desafecció escolar, manca de suport escolar i/o educatiu ajustat a les necessitats específiques, o caiguda d’expectatives que potser ja eren febles. Tots aquests elements estan entrant en crisi en l’actual context, i seran clau en els propers mesos i durant aquest estiu de 2020. 

Catalunya no es pot permetre no abordar aquest repte. L’any 2019 la taxa d’abandonament escolar va pujar més d’un punt i es va situar en el 19%. Un empitjorament podria fer pujar aquesta taxa per sobre del límit psicològic del 20%. Calen doncs estratègies efectives i viables en el curt termini. Unes estratègies que es puguin activar des de la proximitat territorial i que impliquin i empoderin tots els referents que acompanyen la trajectòria dels joves: docents, educadors, caps de lleure, entitats, tècnics municipals, etc. 

Ens plantegem poder donar respostes concretes a preguntes com: Quins perfils d’alumnat, centres o barris han de ser prioritaris? Com detectem l’alumnat que necessiti suport en aquest àmbit? Com els anem a buscar i els oferim una ajuda atractiva per a ells?