El tercer trimestre a casa: l'oportunitat d'una avaluació per aprendre

"Les persones ens formem arran d'allò que superem, de les crisis, dels incidents que vivim: és el que ens fa aprendre i construir-nos" deia Carles Monereo, catedràtic de Psicologia de la UAB tan bon punt començava el webinar del passat 14 de maig on vam voler reflexionar al voltant de l'avaluació i les oportunitats de canvi.

Un moment tan excepcional, doncs, com el que hem viscut per tancar aquest curs 2019-2020, previsiblement dona per molts aprenentatges sobretot de caràcter individual, ja que cada nen i cada nena, cada jove, i també cada docent, ha viscut, durant aquests mesos experiències diferents en relació a un munt de paràmetres de la seva vida. També en l'àmbit de l'escolaritat no presencial.

Què podem avaluar?

El debat sobre com avaluem al nostre alumnat i quina és la finalitat de fer-ho és ben viu i molt present als centres educatius des de fa molts anys. Enguany, amb la situació d'excepcionalitat que hem viscut al darrer trimestre del curs, alguns centres, docents, i experts han vist l'oportunitat de proposar i experimentar noves formes d'avaluació que s'alineïn més amb la finalitat d'aquesta i no tant amb la producció d'informes finals individuals.

Sovint, la forma que tenim d'avaluar l'aprenentatge condiciona tant el mètode com els continguts, quan en realitat, hauria d'esdevenir una eina més del mateix procés d’aprenentatge.

El confinament ha posat en evidència molts aspectes de l'educació que sovint passen desapercebuts. Un d'ells, tal com destacava la Maite Aymerich, Directora General de Currículum i personalització del Departament d'Educació, és el vincle entre alumnat i docents, i també entre famílies i escola. La importància d'aquesta relació perquè hi hagi aprenentatge és cabdal, en paraules d'Aymerich "només podem educar si els alumnes es deixen educar, i per això és imprescindible el vincle". Monereo també feia referència a l'enfortiment de la relació entre docents i les famílies que han pogut sostenir la virtualitat de l'escola.

Durant l'interessant debat que van sostenir els dos experts, es va insistir especialment a desterrar la idea que l'avaluació és una trampa que els docents posen als nois i noies per fer-los ensopegar. Aymerich remarcava que l'avaluació ha de tenir sempre una finalitat orientadora i que si bé, sí que és necessari oferir un informe final individualitzat, la idea de fer avaluacions col·lectives és viable.

Com una trampa també viuen molts alumnes l'amenaça de repetir curs. Una conseqüència que cada cop més docents veuen de forma crítica pel poc fonament pedagògic de la mesura. L'avaluació individual ha de comparar l'alumne amb si mateix, no amb la resta. Ha de mesurar el seu aprenentatge i la seva evolució madurativa, i la repetició, com deia Monereo, no garanteix aquesta maduresa.

En una situació tan complexa com la que s'ha desenvolupat el darrer trimestre del curs, Monereo feia referència a com d’injust seria avaluar a tots els alumnes sota el mateix criteri i sota les mateixes premisses, quan és evident que no tots han viscut el confinament de la mateixa manera, especialment aquells que han viscut situacions emocionals molt colpidores.

Quin paper hi tenen les famílies en l'avaluació? Fins ara, el més habitual és que siguin meres receptores d'un informe trimestral o anual que els explica com han evolucionat els seus fills i filles durant el període lectiu que s'avalua. La proposta dels experts, reforçada pel vincle viscut durant l'etapa de confinament, és que les famílies també s'involucrin en aquesta avaluació. Aymerich va voler assenyalar durant la seva intervenció que les famílies tenen un paper cabdal, per què els docents coneixen el seu alumnat en un àmbit restringit de la seva vida, que és l'escola, però que fora d'aquesta participen d'altres espais. Tenint això en compte la possibilitat de fer un seguiment més global del desenvolupament de l'infant entre escola i família seria molt més enriquidor. Monereo en feia referència també quan proposa l'aprenentatge expandit, que és aquell que valora tot allò que ajuda al desenvolupament personal no només a allò que succeeix dins de l'escola. Per poder avaluar això la relació fluida entre famílies i centre és imprescindible.

L'avaluació és una eina que ha de facilitar i millorar l'aprenentatge i segons Aymerich, és tan vàlida si es fa de forma individual com si es fa de forma col·lectiva. "El que és important, de fet, és aprendre dels errors, dels propis i dels altres si l'avaluació es fa en sentit grupal" assenyalava.

Com avaluem aquest trimestre?

"Aquestes setmanes hem après molt sobre solidaritat i sobre comunitat" i lligat a aquesta reflexió llançava la proposta de transformar les avaluacions en fets col·lectius o grupals. La idea seria potenciar el treball en grups que s'equilibressin entre ells i que les avaluacions es fessin al voltant de la feina i els reptes assolits pel grup, no per l'individu. Monereo sosté que això s'aproxima més a la realitat adulta.

Si aterrem en el sentit més pràctic del que ha passat aquest darrer trimestre de curs, totes les parts coincidien que no tenia sentit avaluar com s'ha avaluat fins ara. Monereo proposava donar un feedback més relaxat, una valoració global de l'estat del grup classe en format termòmetre, per exemple.

Les vacances d'estiu també han de servir per agafar embranzida de nou i preparar un curs que sabem que començarà amb molta incertesa. Els centres educatius hauran de fer una profunda reflexió sobre tot el que han après (i desaprès) aquestes setmanes per entomar el repte del curs vinent.

Podeu accedir a la gravació íntegra del webinar en aquest enllaç.

Aquest webinar s’inscriu en l’”Agenda de mesures. Pla de xoc educatiu” de la crida Obrim l’educació.

Us heu quedat amb ganes de saber-ne més?

Us recomanem:

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una experiència transparent i còmoda a l'hora de navegar per la nostra web. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Pots canviar la configuració i obtenir més informació. Llegir més.

Acceptar