Les propostes davant l’emergència educativa que més consens generen

La pandèmia de la COVID-19 ha desencadenat un experiment educatiu sense precedents: gairebé totes les escoles del món han pausat les classes presencials i s’han obert a l’educació online. Aquest nou escenari ha descobert moltes de les febleses del sistema educatiu i ha cridat a repensar com ha de ser l’educació del demà.

Hi ha, per tant, tres moments sobre els que s’ha de prendre decisions de manera urgent: el confinament amb la finalització d’aquest curs, els mesos d’estiu i el curs vinent, quan previsiblement els infants i joves tornaran a l’escola després de molts mesos sense trepitjar les aules. Gairebé totes les decisions estan a l’aire i moltes entitats han fet un pas endavant per incidir en el full de ruta educatiu.

Aquest és el cas de la Fundació Jaume Bofill, que fa unes setmanes va presentar l’informe “Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19”, una ambiciosa agenda de propostes educatives. No va ser l’única entitat en afegir reptes i solucions a la conversa sobre la crisi. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) també va publicar l’informe “A framework to guide an education response to the COVID-19 Pandemic of 2020”, que pretén ser una eina per prendre decisions que garanteixin l’equitat educativa. Aquest informe es basa en més de 300 respostes de més de 100 països a una enquesta ràpida sobre les mesures adoptades durant aquestes setmanes. 

Per la seva part, UNICEF també ha llançat les seves apostes en “La educación frente al COVID-19. Propuestas para impulsar el derecho a la educación durante la emergencia”, un document amb 18 mesures per “frenar el virus, no l’educació”. Tanmateix, Save the Children va fer la seva aportació amb una carta oberta al Ministeri d’Educació espanyol, i l’Organització d’Estats Iberoamericans per l’Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) va emetre el document “Efectos de la crisis del coronavirus en la Educación”, un treball on explora quins poden ser els efectes del tancament de les escoles i presenta algunes possibles solucions. 

La darrera aportació és la de la Fundació COTEC, amb un complet informe: “COVID-19 y Educación: problemas, respuestas y escenarios”, que explora les possibles implicacions que tindrà la crisi educativa i formula diferents escenaris d’actuació.

Aquestes són només algunes de les respostes que s’han produït davant l’emergència. Cada agenda profunditza en alguns aspectes clau i presenta les seves pròpies conclusions sobre com s’haurien de resoldre els problemes, no obstant això hi ha alguns eixos compartits entre totes les propostes.

A partir de la síntesi de les propostes generades per les agendes educatives més rellevants, s’identifiquen quines són les àrees d’actuació prioritàries on hi ha consens. Aquest són els punts clau sobre els que es demanen canvis urgents: 

• Calen mesures d’ajustament curricular cap a l’educació competencial. Hi ha consens sobre la necessitat de redissenyar el currículum durant els mesos de confinament i avançar cap a una educació més centrada en les competències bàsiques. L’informe de COTEC proposa “dissenyar una proposta curricular específica pel tercer trimestre que prioritzi l’adquisició de competències bàsiques” i “adaptar el currículum per evitar la sobrecàrrega i la pressió innecessària sobre l’alumnat i el professorat”. Aquest reajustament del currículum segueix la recomanació de l'OCDE de “reprioritzar els objectius del currículum i definir què s’hauria d’ensenyar durant el període de distanciament social”. L’informe “Obrim l’Educació: Mesures de Xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19” aposta també per un model més competencial, però va més enllà i recomana estendre aquesta readaptació al curs vinent: “El fet que una gran part dels continguts curriculars programats per al curs 2019-2020 no s’hagi pogut impartir obliga a dur a terme una readaptació d’urgència dels currículums de pràcticament tots els nivells per al nou curs 20-21. Caldria aprofitar aquesta circumstància per afavorir una readaptació del currículum més preocupada per l’adquisició de competències que per la ‘lògica del temari”.
• Avaluació global del curs i limitació de la repetició: aquest és un dels punt on hi ha unanimitat. No és possible avaluar amb normalitat ja que, evidentment, la situació no és normal. Cal imaginar, per tant, altres maneres d’avaluar el curs present que no penalitzin als alumnes que més estan patint les desigualtats educatives. L’agenda de COTEC planteja avaluar el curs “a partir de, fonamentalment, el que s’ha acumulat els dos primers trimestres”, “limitar la repetició de curs i planificar un pla de seguiment pels alumnes que estiguin potencialment en aquesta situació”. Save The Children secunda aquestes idees subratllant la urgència de ”modificar l’avaluació de l’alumnat” aquest curs.  En aquest sentit, UNICEF i la Fundació Bofill avalen la promoció automàtica de curs: “L’evidència empírica ens mostra que, en la gran majoria dels casos, repetir curs no millora el progrés educatiu de l’alumne, quan no el perjudica”, diu l’informe Obrim l’Educació.
• Diagnosi de les bretxes d’aprenentatge produïdes durant el confinament: a totes les agendes es manifesta que hi ha una bretxa educativa que s’eixamplarà. Però, quants i quins seran els més perjudicats? Les organitzacions es formulen aquesta pregunta i proposen mesures al respecte. “Cal integrar un procés d’avaluació per identificar les bretxes d’aprenentatge produïdes durant el confinament. Amb aquesta avaluació, es coneixerien les necessitats de cada alumne i es podria planificar de manera ajustada el reforç educatiu que caldria durant el proper curs”, explica l’agenda de COTEC. L’informe de la Fundació Bofill també aposta per la importància de l’avaluació dels alumnes al començament del curs vinent amb mesures com “ potenciar i estendre l’avaluació inicial que bona part dels centres fan dels seus alumnes durant les primeres setmanes de curs, redefinint el seu model”.
• Activitats d’estiu que ampliïn l’aprenentatge: totes les agendes educatives aposten per un estiu enriquit per reduir la bretxa d’aprenentatge generada per la pandèmia de la COVID-19. COTEC insisteix en la rellevància d’implementar “programes que reforcin les competències i continguts que s’hagin treballat online durant el confinament, donar suport emocional als alumnes, integrar activitats d’oci i esportives, i cobrir necessitats d’alimentació i conciliació familiar”. L’OEI, per la seva part, s’allunya del lleure enriquit i suggereix organitzar “campaments acadèmics d’estiu”. La proposta de Save the Children per aprofitar l’estiu inclou “obrir els centres escolars si la situació ho permet i oferir activitats amb contingut curricular, oci educatiu, alimentació i ajuda en la conciliació”. Per la seva banda, la Fundació Bofill concreta la seva proposta d’estiu enriquit en “programes d’estiu oberts a tota la població en edat d’escolarització obligatòria, però prioritzant la participació dels infants més vulnerables” amb activitats d’acompanyament educatiu, acompanyament emocional o enriquiment cultural i lleure. Com assegurar que tothom pugui participar d’aquest estiu enriquit? COTEC i la Fundació Bofill assenyalen que cal disposar d’espais públics com centres educatius, biblioteques o centres cívics per realitzar aquestes activitats, així com comptar amb la col·laboració d’altres entitats públiques i Ajuntaments.
• Programes de suport escolar durant el curs 20/21: les agendes sobre l’emergència educativa generada per la COVID-19 coincideixin en que cal comptar amb un suport extern per millorar els aprenentatges dels alumnes. Precisament són els més vulnerables els que més necessiten aquest acompanyament, pel que el desenvolupament d’aquestes eines serà fonamental per reduir les iniquitats.  COTEC posa l’accent sobre la importància de crear programes de reforç escolar pels alumnes “amb desavantatge acadèmic amb l’objectiu de reduir la bretxa d’aprenentatge que s’hagi produït o incrementat durant aquest temps i que ja era rellevant en el sistema educatiu”. COTEC defensa que aquests programes han de centrar-se principalment en els alumnes “potencialment repetidors” i en aquells que comencen una nova etapa (1º d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius). UNICEF i Save the Children insisteixen també en el reforç educatiu en horari escolar i extraescolar durant el proper curs, i la Fundació Bofill afegeix la importància de la gratuïtat de les activitats i el desenvolupament de mesures d’intensificació de l’acció prioritària dirigides als alumnes d’entorns vulnerables.
• Creació de plans específics contra l’abandonament escolar: totes les veus adverteixen de la possibilitat d’un augment de l’abandonament escolar el curs vinent. Aquesta qüestió és protagonista entre les propostes de les agendes educatives davant la COVID-19. COTEC crida a “reformular i ampliar els programes específics contra el fracàs escolar i l’abandonament educatiu prematur”. UNICEF demana que les actuacions per lluitar contra l’abandonament escolar comencin ja i senyala que cal “identificar a l’alumnat amb el que ha estat impossible la comunicació des dels centre educatius, sol·licitar visites amb les famílies per part de les forces de seguretat per recavar les seves dades i valorar la seva situació acadèmica en coordinació amb els Serveis Socials”. A la Fundació Bofill, les mesures proposades tenen a veure amb la implementació d’un sistema de beques-salari pels joves de llars desafavorides que es mantinguin en el sistema educatiu, amb l’objectiu de cobrir els costos directes i indirectes de l’escolarització, intensificar les accions suplementàries a l’ESO reforçant el paper de les figures d’orientació i tutorització, i l’elaboració de plans locals de prevenció contra l’abandonament escolar.
• Millora de les capacitats tecnològiques i la disponibilitat dels recursos: la crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les desigualtats en la pràctica digital de centres, docents, famílies i alumnes. Aquestes distàncies s’han posat de manifest inexcusablement amb la migració del curs a les pantalles i la digitalització s’ha erigit com un dels reptes més importants d’aquesta crisi i de l’educació que vindrà. COTEC destina gran part de la seva agenda a aquest apartat. Aquesta fundació demana la creació d’una xarxa de voluntariat educatiu liderada per les facultats d’ensenyament on els alumnes puguin oferir suport escolar per completar les hores de les pràctiques que no hagin pogut acabar pel tancament dels centres. També considera necessari el disseny de materials didàctics, el desenvolupament d’un pla de préstec de dispositius tecnològics, la entrega a domicili de l’equipament i l’execució d’un protocol de seguiment d’alumnat desconnectat. A més, assenyala que cal posar en marxa un pla de digitalització a nivell de centre (tutories online, plataforma de col·laboració entre docents...) i administratiu (formació de professorat, auditoria de material tecnològic dels centres...). L'OCDE coincideix en la importància “d’assegurar l’accés a dispositius i connectivitat a tots els estudiants”, i en cas de no disposar-ne per tothom, suggereix que el contacte sigui via SMS. Per la seva part, Save the Children també destaca aquesta mesura entre les cinc que presenta en la seva carta: “Cal dotar als centres educatius i als estudiants de la tecnologia i la formació necessàries per tenir educació a distància, per assegurar que el sistema estigui preparat per afrontar situacions similars en el futur i perquè la competència digital estigui a l’abast de tothom”. UNICEF posa èmfasi en la formació i demana “intensificar els programes de desenvolupament de competències TICS dels docents” i de la societat en general. A més, considera important que durant el confinament es desenvolupin plataformes digitals d’ensenyament centralitzades per les administracions educatives que garanteixin l’homogeneïtat i la qualitat d’accés a l’aprenentatge.  Des de la Fundació Bofill es llancen mesures adreçades a que cap alumne estigui desconnectat durant la resta del curs 19/20 (resoldre els problemes de connectivitat i manca de dispositius) i de cara al curs vinent desenvolupar una política de digitalització que generi capacitats (principalment pels alumnes i docents), recursos (infraestructura digital als centres), continguts i materials educatius (adaptats als nous dispositius) i models per l’aprofitament de les tecnologies digitals. També cal millorar la formació digital dels mestres.

PER SABER-NE MÉS:

• Agenda de mesures. Compartim amb tu les nostres propostes de xoc