Les 5 passes per assolir una connexió educativa garantida

Aquesta crisi sanitària ens ha posat davant el mirall de la nostra societat, ens hi podem veure reflectides amb els aspectes socials més positius  o podem veure allò que menys ens agrada. Des de la solidaritat de poder aguantar un confinament per poder aturar la pandèmia tot fent suport veïnal, a la desesperació de famílies que no arriben a final de mes, que no poden seguir les tasques escolars, que ningú pot localitzar… i és que s’han fet molt evident les desigualtats socials.

El fet de tancar les escoles i obligar que tothom sigui a casa ha obligat a crear, d’un dia per l’altre, una escola no presencial per poder continuar el curs escolar i poder atendre l’alumnat. A part del debat generat entre com ha de ser l’avaluació, si avançar continguts o no, veiem que no hi ha una única realitat: escoles que fan videoconferències amb tot l’alumnat i escoles que ni s’ho plantegen perquè simplement no tenen ni accés a internet ni dispositius.  Més enllà de si és correcte, pedagògicament parlant, tenir nens, nenes i adolescents asseguts en una cadira davant d’una pantalla, amb el perill de reproduir classes magistrals, és evident que tenim davant la diferència social més gran dels últims temps, alumnat que pot seguir el trimestre i alumnat que queda fora sense ser absentista.

I  és aquí on tenim el gran repte, aconseguir que cap alumne quedi fora del sistema educatiu garantint-li que hi pugui accedir en igualtat de condicions. Aquesta nova realitat de confinament ens obliga a tenir una educació més equitativa.

Aquests són les 5 condicions que s’haurien de donar per a poder garantir la igualtat d’oportunitats  i eliminar la bretxa digital existent.

1. Tenir competències digitals

Les escoles hem d’acabar de fer el pas cap a una escola connectada. La realitat d’aquests dies ha fet que molt professorat hagi vist la necessitat de formar-se en competència TAC, ja que ha estat l’única forma de poder fer el seguiment a l’alumnat i de poder treballar en equip. La realitat també és que cal ampliar aquesta competència i fer-la arribar a tota la comunitat educativa.

Aquests dies el professorat ha estat fent assessorament a famílies per tal que aquestes poguessin connectar el correu electrònic dels fills als mòbils de les mares o pares, o com poder accedir a les activitats didàctiques penjades a la web. A l’escola ens estem plantejant que una de les primeres coses que hem de fer en obrir l’escola és organitzar aquesta formació a famílies per tal que per una banda entenguin la importància de l’ús d’internet  i la relació que té en les tasques escolars i per altra perquè sàpiguen connectar-se a les aplicacions de l’escola, des d’accedir al canal de  telegram que fem servir per comunicar-nos amb les famílies, configurar dispositius o com connectar aparells (tauletes a mòbils…). Perquè la competència digital és bàsica per entendre un funcionament d’escola que ara ja podem dir, amb confinament o sense, ha vingut per quedar-se.

Per altra banda des de les escoles hem de fugir de la idea que l’ús d’eines col·laboratives com el google Suite és pels més grans. A l’escola cada alumne de Cicle superior té un correu electrònic, és evident que a partir d’ara això s’ha d’ampliar a edats més petites.

2. Tenir internet

No pot ser que encara ara hi hagi famílies que no puguin accedir a internet. Hauríem de considerar l’accés a internet  amb la mateixa importància que tenir llum o aigua. Per això calen polítiques valentes, accions en l’àmbit local que permetin tenir wifis obertes, al menys en els barris més vulnerables. De fet la majoria dels ajuntaments ja tenen punts d’accés gratuïts, no és impossible pensar en l’ampliació d’aquests punts a la ciutadania.

3. Accedir a dispositiu

És cert que la majoria de les famílies, per no dir totes, tenen un dispositiu amb el que es poden connectar, el mòbil, però també és cert que no és una eina per poder-te passar hores llegint o escrivint. Cal que tot l’alumnat tingui un aparell en condicions, parlem de tauleta, portàtil, chromebook… I per aconseguir això han d’haver accions coordinades a diferents nivells: L’escola ha de poder fer veure a les famílies la importància de tenir aquest tipus de dispositius perquè en la mesura que puguin l’adquireixin, les administracions han de facilitar l’abaratiment dels mateixos i l’entorn, el barri, ha de poder treballar en xarxa amb l’escola per tal que no hi hagi cap família sense dispositiu. L’experiència del barri del Poble-sec en aquest confinament pot ser un bon exemple, la xarxa de suport del barri, amb coordinació amb el districte,  ha iniciat una campanya de recollida de dispositius i ha posat al servei de tothom el talent de ciutadans que de forma voluntària i solidària els ha higienitzat i acte seguit els ha formatejat instal·lant un sistema operatiu lleuger, obert i gratuït com és la LINKAT. Això ha permès que aparells que podien semblar obsolets tornin a tenir vida i aquests acabin en mans de famílies vulnerables.

4. Tenir manteniment informàtic i suport

Un dels aspectes claus és que cal tenir en compte que a mida que a les cases hi ha aparells informàtics cal també un suport per poder resoldre incidències o problemes per manca de formació.

I amb l’experiència que ara tenim cal pensar aquest suport a dos nivells, per una banda quan l’escola és oberta, i per altra banda preveure si tornem a tenir una etapa de confinament. Tornaríem a parlar de xarxa i d’involucrar l’entorn: en la formació a famílies cal que educadors de barri, associacions que treballin amb joves i  tecnologies, que estudiants de cicles formatius puguin  col·laborar amb l’escola per poder ajudar a formar a les famílies i a tenir suport davant els dubtes. Si tornem a tenir una etapa de confinament cal que les administracions assegurin aquest suport, que les famílies sapiguen on trucar davant de problemes que puguin tenir.

5. Establir un vincle educatiu sostenible i motivador.

Al principi d’aquest text parlava de la necessitat de tenir escoles connectades i és evident que no només parlem d’internet. Una escola connectada és aquella que aconsegueix obrir les portes més enllà dels seus murs, que el barri troba un punt de connexió i que la comunitat educativa, mestres i famílies, es fa seu el projecte. Només així podem entendre com malgrat l’escola hagi de tancar les portes continuï oberta i que l’alumnat s’impliqui en les propostes. Nosaltres a l’escola fem ràdio per internet i en època de confinament hem demanat als nens i nenes que ens enviïn missatges per poder continuar amb el projecte. Ha estat un èxit de participació, mai havíem fet programes tan llargs. És un bon exemple de vincle educatiu sostenible i motivador.