El paper dels ajuntaments en el suport educatiu: articular un sistema en clau d’equitat i qualitat

La crisi del Covid-19 ha provocat una situació insòlita a nivell escolar que pronostica un augment de la bretxa educativa i de la desvinculació escolar que recauran amb especial intensitat en l’alumnat ja de per sí més vulnerable.

Aquesta situació crea un major imperatiu de cercar solucions de suport educatiu, donant lloc a una major voluntat d’acció per part de tots els agents amb responsabilitat en l’educació, entre ells les administracions locals. “Haver de” i “voler” són dos motors necessaris per a qualsevol transformació. Tanmateix, el resultat pot ser incert si no sabem en quina direcció anar (“saber”, per tant, com a tercer element necessari).

Un ajuntament que aspiri a liderar un treball en xarxa en el seu municipi entre escoles, recursos de l'entorn i entitats d'acció social per enfortir un sistema de suport educatiu ha de tenir una visió clara de l’estructura que ha de tenir aquest sistema, en funció d’uns objectius. Recordem que un sistema, per definició, és un conjunt d’elements relacionats entre sí que funcionen com un tot.

Sense una idea del sistema o xarxa de suport educatiu que volem configurar, la urgència i la pressió fan probable una improvisació que agreugi els punts crítics del suport educatiu actual i que podem resumir en els següents:

• Poca articulació i complementarietat entre recursos de suport educatiu, pròpia de tot allò que ha emergit a cop d’iniciatives particulars sense òrgans que liderin una acció col·lectiva coordinada, creant un patchwork de cobertura desigual per cicles educatius, zones del territori i necessitats educatives. En molts territoris existeix un bon repertori de recursos de suport educatiu però aquests no configuren un sistema que estimuli l’assoliment d’objectius col·lectius.
• Predomini d’un suport orientat a compensar la insuficient resposta de l’escola a les desigualtats, en detriment d’una orientació més dirigida a ampliar i enriquir les oportunitats d’aprenentatge. Fins i tot, el suport educatiu té a voltes l’efecte no desitjat de rebaixar la pressió per avançar cap a una escola més inclusiva, especialment a secundària.
• Reproducció de la cultura escolar en el suport educatiu compensatori per la priorització d’atendre els deures escolars, els quals són sovint la principal preocupació d’alumnes i famílies.
• Concentració del suport educatiu en els últims cursos de primària i a l’ESO, sent en canvi escassos els suports educatius pensats des d’una vessant preventiva i des dels cicles inicials de l’escolartizació.
• Coordinació insuficient entre el personal de suport educatiu i els mestres i professors de les escoles i instituts.

En definitiva, la pressió pel canvi pot ser una oportunitat per configurar un millor sistema de suport educatiu però també pot  accentuar desequilibris i disfuncions preexistents. 

Per contribuir a l’escenari d’oportunitat, proposem a continuació un possible sistema que pugui servir de referència als ajuntaments -i per extensió als òrgans col·lectius de governança municipal - que vulguin liderar l’impuls d’una xarxa de suport educatiu.

1. Impulsar una xarxa municipal de suport educatiu

La proposta que plantegem cerca la coresponsabilitat i complementarietat entre Ajuntament, centres educatius, entitats i famílies entorn a uns objectius compartits fonamentals per a l’èxit educatiu dels infants i adolescents. Aquests objectius són: 

• La consecució per part de tot l’alumnat del nivell de competències bàsiques establert en el seu currículum lectiu (objectiu competencial).
• L’adaptació de les oportunitats educatives per possibilitar l’aprenentatge i l’èxit educatiu a tots els infants (objectiu d’equitat). 
• El desenvolupament d’itineraris educatius sensibles a les motivacions, necessitats i formes d’aprendre de cada infant (objectiu de personalització).

Envers aquestes objectius col·lectius, caldrà desplegar quatre formes de suport educatiu que s’estructuren en funció del seu grau de vinculació amb l’escola / institut i el temps i espai on es duen a terme. Aquestes quatre línies són: 

• Suport educatiu en el temps lectiu a l’escola o institut
• Suport educatiu fora de l’horari lectiu vinculat al Projecte Educatiu de Centre (PEC) 
• Suport educatiu en l’entorn
• Acompanyament familiar

Els trets distintius de cadascuna d’aquestes formes de suport educatiu són: 

2. Proveir de suport educatiu en el temps lectiu a l’escola o institut

Escoles i instituts són la principal institució educativa de la nostra societat. Per això, és fonamental que en el temps lectiu establert com a obligatori l’escola o institut doni el suport necessari a cada infant o adolescent, desplegant al màxim les mesures previstes pel Decret 150/2017, de 17 d'octubre, d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. 

A més, és en el temps lectiu on es concentra l’acció de detecció de les necessitats educatives i la diagnosi que determinarà, en cas necessari, la prescripció d’altres formes de suport educatiu addicionals. 

Per tant, durant el temps lectiu s’espera de les escoles i instituts: 

• L’aplicació de protocols de detecció precoç, des de l’inici de l’escolaritat, de necessitats educatives i la capacitació dels docents per fer una diagnosi adequada del tipus de suport educatiu que requereix cada infant.
• El treball amb metodologies que integrin el suport personalitzat dins del temps lectiu, principalment a través de mesures universals (com el treball per projectes diversificats, la co-docencia, l’avaluació formativa i formadora, l’orientació, la potenciació del treball  autònom i exploratiu, el recolzament en les noves tecnologies) però també a través de mesures addicionals (com el SEP, els programes de diversificació curricular, el suport del mestre d’educació especial, les aules d’acollida) i mesures intensives (com els SIEI o les aules integrals de suport).  
• El reforç de la figura del tutor com a pal de paller de l’itinerari educatiu personalitzat, enriquint aquest itinerari amb opcions educatives en temps lectiu i no lectiu, dins i fora de l’escola, que reforcin els aprenentatges de cada infant.

3. Oferir suport educatiu fora de l’horari lectiu i vinculat al Projecte Educatiu de Centre (PEC) 

Dins del paraigües del PEC i en el seu marc horari d’obertura, les escoles i instituts poden oferir  opcions de suport educatiu complementàries i coordinades amb els objectius d’aprenentatge curriculars.

• Aquest tipus de suport ha de comptar amb la implicació de la direcció o claustre docent, amb col·laboració d’altres actors vinculats a l’escola i de l‘Ajuntament. Per exemple, l’organització d’oferta extraescolar que habitualment fan les AMPA ha de donar cabuda a projectes compartits amb el claustre escolar destinats a potenciar l’èxit i equitat educativa dels alumnes. Els Ajuntaments poden recolzar aquestes iniciatives a través de la subvenció econòmica, l’assessorament tècnic, l’habilitació dels espais necessaris o/i facilitant recursos materials i humans.
• L’abordatge dels deures escolars i l’estudi assistit caldrà fer-lo en aquest suport educatiu vinculat al PEC, proporcinant als alumnes l’opció de fer les tasques escolars a l’escola, amb supervisió del personal docent, limitant l'externalització dels deures a l’àmbit domèstic, on sovint s’greujen les desigualtats educatives. 
• A més, aquest recurs de suport educatiu vinculat al PEC ha de garantir a l’alumnat l’accés als recursos materials necessaris per fer tasques escolars – espai d’estudi, ordinador, material escolar- amb la possibilitat inclús de facilitar el prestatge d’aquest material. Les biblioteques i mediateques escolars poden ser espais idonis per acomplir aquesta funció de suport educatiu.
• El suport educatiu en horari extralectiu ofert des de les escoles o instituts ha de ser d’accés gratuït i universal. Addicionalment, es pot oferir un suport més individualitzat, especialment per aquells infants o adolescents que tinguin aquesta prescripció per part del tutor. En aquest suport poden participar altres figures no docents, com voluntaris, estudiants o exalumnes del centre, o les pròpies famílies, amb la dinamització i guia d’un professional. 
• És important preveure mesures de suport per als diferents cicles educatius. Per exemlpe, més enllà dels deures, en els cursos inicials de primària, el suport educatiu pot centrar-se en el reforç de competències bàsiques com la lectura. O bé, per a tots els cicles, es poden preveure tallers o projectes complementaris als continguts curriculars destinats a millorar l’adhesió escolar, la qualitat i la innovació pedagògica. 

4. Potenciar el treball compartit amb els recursos educatius en l’entorn

L’entorn és un concepte ample que utilitzem per referir-nos al teixit social i urbà no escolar on viu l’infant i que és font d’aprenentatges no reglats. 

Els recursos educatius de l’entorn, com les entitats, els equipaments, les iniciatives particulars, brinden una gran varietat d’activitats que diversifiquen les opcions d’aprenentatge dels infants i adolescents. 

Alguns d’aquestes recursos tenen o poden tenir un paper fonamental en l’èxit educatiu dels infants i adolescents del municipi a través d’activitats que reforcen competències bàsiques, desperten l’interès per l’aprenentatge, aporten un especial acompanyament individual i personalitzat o/i  aborden de manera específica determinades necessitats educatives. 

Es tracta de recursos liderats per actors no escolars, amb un projecte educatiu propi que amplifiquen l’experiència educativa amb referents adults diferents als docents, metodologies alternatives a l’escolar, treball en grups reduïts i atenció personalitzada.  

La varietat d’opcions pot ser enorme: projecte de teatre per reforçar competències lectores i orals; tallers de lectura i escriptura vinculats a biblioteques; projectes d’aprenentatge servei; projectes destinats a millorar les condicions socials i emocionals que faciliten l’aprenentatge; programes específics per a infants amb algun trastorn o discapacitat (per exemple logopèdia, musicoteràpia amb infants autistes, tècniques d’estimulació cognitiva, tècniques de concentració amb escacs per a infants amb TDAH, vinculació a casals per accelerar l’aprenentatge de la llengua i l’acollida d’infants nouvinguts); tallers i activitats per despertar l’interès científic (per exemple activitats de robòtica i STEM, experimentació científica vinculada a museus, centres d’interpretació, associacions medi ambientals); l’organització d’una agenda variada d’activitats infantils i familiars en clau educativa (per exemple projectes com Edunauta)... entre moltes d’altres possibilitats. 

L’ajuntament ha de jugar un paper clau en la potenciació del suport educatiu des de l’entorn a través d’uns criteris de subvenció que contemplin la contribució a l’èxit i l’equitat educativa, la provisió de recursos materials i d’espais, l’assessorament tècnic, l’estimulació de projectes cooperatius, la connexió amb l’escola, de manera que aquesta pugui traslladar millor les necessitats de suport educatiu que detecta, pugui generar aliances estratègiques amb l’entorn i fer una funció orientadora i prescriptora més rica els alumnes.  

5. Implicar i acompanyar les famílies 

Les famílies tenen un paper nuclear en l’èxit educatiu dels fills i és per això que és fonamental que s’impliquin en l’aprenentatge al llarg de tota l’escolarització de vàries maneres:

• A la llar: projectant expectatives motivadores, conversant sobre l’escola, enraonant sobre temes d’interès de l’infant, fent lectura compartida, proporcionant un bon ambient per a l’aprenentatge i unes rutines saludables, estimulant l’autonomia de l’infant en l’assumpció de reptes i responsabilitats, entre d’altres. 
• En l’escola i en el suport educatiu: mantenint una comunicació i col·laboració amb els docents i educadors, participant en activitats escolars, implicant-se en els òrgans de governança de l’escola. 
• En l’entorn: compartint amb els fills les experiències educatives que brinda el territori: oferta cultural, participació en entitats.... 

Tant el suport educatiu proporcionat des de l’escola com des de l’entorn han de preveure mesures per estimular la implicació dels pares i mares i aportar-los eines i ocasions per contribuir positivament al procés d’aprenentatge dels seus fills. 

La infografia a continuació resumeix el sistema de suport educatiu explicat: 

Per suport educatiu entenem els projectes i recursos que tenen entre les seves finalitats principals i explícites contribuir a l’èxit educatiu dels infants i adolescents, desenvolupant alguna d’aquestes funcions:

• reforçar les competències troncals del currículum escolar lectiu com són les de l’àmbit lingüístic, matemàtic, de coneixement del medi social i natural; 
• desenvolupar atres competències transversals del currículum escolar lectiu, com les de l’àmbit digital i aprendre a aprendre, destinades a què l’infant assoleixi autonomia i protagonisme en el seu aprenentatge;
• motivar, encoratjar i sensibilitzar vers la importància de l’aprenentatge i l’educació formal;
• donar suport en tasques escolars com deures, preparació d’exàmens i repàs de continguts inclosos en el currículum escolar;
• enfortir l’acompanyament escolar de les famílies als seus fills;
• proporcionar espais i condicions materials adequades per poder fer tasques escolars fora de l’horari lectiu;
• atendre necessitats educatives especials, siguin per discapacitat, transtorn, situació social desafavorida o per desconeixement de la llengua vehicular.

El suport educatiu pot orientar-se des d’una vessant compensatòria, dirigida a l’alumnat amb algun tipus de desavantatge o bé des d’una vessant d’ampliació d‘aprenentatges per a qualsevol infant o adolescent.