Com treballem les habilitats socioemocionals en temps de pandèmia i què en podem aprendre de cara al futur?

Des del tancament de les escoles i altres centres educatius a causa de la pandèmia, la major part dels esforços per part d’administracions, centres educatius, professorat i famílies s’ha centrat en intentar, tan bonament com s’ha pogut, continuar amb el curs escolar en una situació de confinament. La rapidesa amb què es va prendre la decisió de tancament de centres va posar en una situació d’improvisació tant al professorat com a les famílies i alumnat. Mentre alguns s’han adaptat més fàcilment que altres a la modalitat de classes “online”, un bona part s’ha centrat en intentar seguir fent el que ja es feia a les escoles, però des de la distància, prioritzant seguir el curs i intentant avançar en continguts, tal i com s’hauria fet en situació de normalitat. En definitiva, molts dels esforços s’han focalitzat en garantir un mínim d’aprenentatge cognitiu, així com adaptar-ne l’avaluació, especialment en educació secundària.

Amb el pas dels dies en confinament va esdevenir evident que la priorització de l’aprenentatge en el seu format més tradicionalment acadèmic posava en segon pla el desenvolupament d’altres tipus de competències, com ara les competències socioemocionals. No obstant això, sembla evident que competències com ara l’autoconsciència i l’autogestió de les pròpies emocions, l’empatia i la consciència social per posar-se a la pell dels altres, la capacitat per establir i mantenir relacions positives amb altres o la capacitat de presa de decisions de forma constructiva i respectuosa poden sonar ara mateix com a competències especialment útils i rellevants en l’actual context social. Totes aquestes competències mencionades formen part del que qualificaríem com a competències socioemocionals. És evident que el confinament ha trencat la rutina i la interacció amb bona part de les persones, posant-nos davant de noves situacions i emocions que no estem acostumats ni a afrontar ni a gestionar. De manera que sembla obvi que des del món educatiu hem de proporcionar algunes claus sobre com treballar aquestes competències en temps incerts.

Abans de la pandèmia, ja existia un bon nombre de programes escolars d’aprenentatge socioemocional. Aquests van sorgir, principalment, com a resposta a la creixent evidència proporcionada per estudis experimentals i programes de prevenció per a joves que mostraven que el fet de tenir i desenvolupar competències socioemocionals millorava el seu èxit educatiu i el seu benestar. Per tant, més enllà de centrar-nos en les competències estrictament cognitives i acadèmiques, l’evidència fins al moment apunta a la rellevància de treballar-les en paral·lel a les competències socioemocionals. La majoria del professorat pot fàcilment pensar en algun alumne que, tot i gaudir d’un alt nivell de competències cognitives, té dificultats en la seva vida diària a causa de la manca d’autoestima, autogestió, persistència o motivació. Per altra banda, segur que també ràpidament els ve a la ment algun estudiant amb unes competències cognitives més modestes, però que ha aconseguit moltes de les coses que es proposava justament gràcies a una bona dosi de constància, disciplina, motivació i confiança.

Des de la iniciativa Què funciona en educació?, d’Ivàlua i la Fundació Bofill, ara fa 4 anys ens preguntàvem si els programes d’educació socioemocional són efectius com a eina per millorar les competències de l’alumnat. Tenint en compte el que sabem sobre aquest tipus de programes i la seva efectivitat, sembla oportú fer una ullada a l’evidència recollida fins al moment, plantejar-nos com podem treballar aquestes competències socioemocionals des del confinament i com reforçar-les un cop es torni a la “nova normalitat”. A continuació plantejo algunes recomanacions per detectar quines competències socioemocionals cal reforçar i com incorporar-les en el nou curs escolar:

1. Per als joves, treballar a partir d’autoinformes. Una de les eines que se solen utilitzar en programes de competències socioemocionals són autoinformes on es planteja als joves una sèrie de preguntes sobre comportament, autogestió de les emocions, resolució de problemes, etc. Per exemple, quan se’ls hi planteja “Com em sento quan alguna cosa no em surt com jo volia?” [Vegeu “Diagnòstic en educació”, capítol 4, apartat 5.5. pels tipus d’autoinformes existents]. En la situació actual, es podria plantejar una reflexió sobre com se sentien abans del confinament en comparació a l’època de confinament. Aquesta eina serveix per a detectar les emocions i les formes d’interaccions socials que cal reforçar. A més, ajuda a l’autoreflexió i faciliten l’inici de discussions sobre les emocions i la seva gestió. Els autoinformes són eines que es poden facilitar “online” per a més tard tenir una discussió i reflexió conjunta sobre quines emocions i situacions s’han adreçat de forma satisfactòria i sobre quines cal treballar. El simple fet de compartir l’experiència i pensar col·lectivament sobre com gestionar aquestes emocions ja és una forma d’incorporar l’aprenentatge d’aquestes competències i veure les dificultats que joves en diferents situacions socioeconòmiques estan enfrontant.
2. Per als més menuts, escales de qualificació. Una altra de les eines que se sol utilitzar en programes de competències socioemocionals per alumnes de primària són les escales de qualificació (”gens”, “no massa”, “bastant” o “molt”) sobre una sèrie de descriptors referents a trets personals i comportaments de l’alumne. Per exemple, quan es pregunta “M’agrada jugar amb els meus companys de classe”. Aquest qüestionari sol ser completat per l’alumne, la família i el professorat en referència a l’alumne. [Vegeu la guia del Departament d’Educació per a alguns exemples de Sensibilització i Aprofundiment]. Es pot complementar amb un breu apartat sobre observacions per part dels adults. Es pot utilitzar per a detectar canvis en el comportament dels alumnes derivats de la situació de confinament que ajudin a plantejar activitats per al nou curs per tal de treballar la gestió de certes emocions fins ara desconegudes.
3. Professorat i famílies també les han de treballar. Més enllà de l’alumnat, el professorat i les famílies també han estat exposades a una situació d’anormalitat que ha posat al límit les emocions personals i la seva gestió. De la mateixa forma que volem detectar i fer reflexionar a l’alumnat sobre la situació de les seves competències socioemocionals, és important que els adults que interaccionen amb ells també siguin conscients de les competències socioemocionals que cal treballar. Caldrà tenir en compte les diferents condicions en què les persones han passat el confinament. Per tant, caldrà que tots apliquem una certa dosi de flexibilitat i comprensió amb la feina que professorat i famílies en diferents circumstàncies han fet en referència a la tasca educativa de l’alumnat durant el confinament.
4. Activitats d’estiu amb components socioemocionals. Els casals d’estiu o les activitats socioeducatives que es programin durant la temporada de vacances han de poder combinar les activitats principals amb el treball de les emocions. L’activitat física, la música i les arts plàstiques, entre d’altres, han esdevingut activitats altament apreciades durant el confinament pel seu component creatiu i d’entreteniment, i són fàcilment combinables amb el reforç de les competències socioemocionals. No és sorprenent que ja existeixin nombrosos programes fora de l’escola que combinen activitats físiques i/o artístiques amb el treball cooperatiu en grup o la presa de decisions conjunta.
5. Incorporar experiències del confinament en activitats formatives. Encara que alguns centres educatius ja incorporaven el treball de les competències socioemocionals, les eines de detecció proposades (els autoinformes i les escales de qualificació) posaran de rellevància la urgència i diversitat de competències a prioritzar en el retorn a les aules. Aquestes necessitats segurament variaran depenent de les condicions socioeconòmiques en què es trobin els alumnes durant i després del confinament. Alguns exemples per poder treballar les competències socioemocionals serien incorporar a les diferents activitats formatives exemples de situacions de la vida real on s’han de prendre decisions i donar diferents opcions de com portar-les a terme. Per exemple, molts nens i joves han passat el seu aniversari en època de confinament i no ho han pogut celebrar com és habitual. Reflexionar com es van sentir i les alternatives que van plantejar-se (positives o negatives) poden ajudar a gestionar els sentiments i emocions en futures situacions on s’afrontin situacions imprevisibles que alteren la nostra vida habitual.