6 mesures per a un estiu educador de qualitat i per a tothom

• Obrim L’Educació planteja una agenda de propostes d’actuació en educació davant la crisi de la COVID-19

• En un escenari on els alumnes poden arribar a passar fins a sis mesos lluny de les aules, es fa necessari compensar-ne els efectes amb un estiu enriquit d’oportunitats educatives

Sabem que la pèrdua del ritme d’aprenentatge d’infants i adolescents que es produeix durant les vacances d’estiu (coneguda com a summer loss) afecta principalment als grups més vulnerables. Desconnectats de l’escola, els fills de famílies amb un alt capital econòmic i sociocultural no deixen de rebre en el seu entorn domèstic i social uns estímuls cognitius i unes oportunitats d’enriquiment educatiu que les famílies menys capitalitzades tenen més dificultats d’oferir.

Als efectes desigualadors de l’estiu ara cal afegir-hi els generats pel tancament de classes en període lectiu i el confinament social. En un escenari on els alumnes poden arribar a passar fins a sis mesos lluny de les aules, la bretxa social, cultural i digital entre les famílies tindrà més força que mai. Per això, es fa necessari compensar els efectes d’aquesta bretxa fent realitat un “estiu educador” de qualitat i per a tothom.

Per tant, proposem:

1. Garantir una oferta de programes d’estiu arreu del territori, que s’estengui durant els mesos de juny (final de mes) i juliol, i al llarg de les setmanes prèvies a l’inici del curs 2020-2021. Aquesta oferta hauria de permetre una programació d’activitats diària, amb opció de jornada completa (partida) segons necessitats. 

• Caldrà adaptar el desplegament dels programes d’estiu a les característiques socials de cada barri o municipi, així com a la xarxa o programes d’atenció socioeducativa existents en cada cas. En alguns contextos, els programes d’estiu implicaran el reforçament de l’oferta dels Casals d’Estiu. En altres circumstàncies, implicaran l’articulació d’una nova estratègia per donar consistència i integralitat a l’oferta educativa d’estiu.
• La iniciativa dels programes d’estiu hauria d’impulsar-se en el marc d’acords de coresponsabilitat i cofinançament entre el Departament d’Educació i els ens locals.

2. Sobretot per a les primeres setmanes d’estiu, caldrà comptar amb diferents escenaris de programació, adaptats a quines puguin ser les mesures de post-confinament, bàsicament aquelles que puguin afectar a la possibilitat de treballar en grups més o menys amplis de persones en determinats espais.

• Des d’aquest punt de vista, caldrà preveure prioritzar activitats en grups reduïts, que poden ser flexibles i, en qualsevol cas, conformats en base als objectius formatius i de lleure proposats, i disposar d’un ampli nombre de centres, equipaments i espais on distribuir la realització d’activitats. 
• Això requerirà: a) Obertura de centres educatius de primària i secundària, públics i concertats, durant el període de vacances. Aquesta acció demanarà l’establiment d’acords entre les direccions dels centres, els ajuntaments i les titularitats corresponents. i b) Per part dels ajuntaments, cessió d’espais i recursos municipals per a la realització d’activitats (biblioteques, centres cívics, espais esportius o culturals, etc.).

3. Els programes d’estiu estaran oberts a tota la població en edat d’escolarització obligatòria, però prioritzaran la participació dels infants i adolescents de famílies i entorns més vulnerables, mitjançant:

• Beques que cobreixin el 100% del cost de les activitats per a les famílies més desafavorides i ajuts que per finançar el quan sigui necessari transport. La percepció d’aquestes beques i ajuts estaria condicionada a la superació d’una prova ràpida de mitjans.

• Serveis complementaris. En l’opció de participació a jornada completa, les Escoles d’Estiu oferiran servei d’esmorzar i dinar, que serà gratuït per a les famílies més vulnerables. Per a la resta de famílies podria valorar-se l’aplicació d’un sistema de tarificació social per al pagament de les activitats i els serveis complementaris.

• Accions informatives i de vinculació amb les famílies més vulnerables dutes a terme en el marc dels plans d’orientació dels centres educatius, així com des dels serveis socials municipals.

4. Els programes d’estiu haurien de combinar tres tipus d’activitats, adaptables a les circumstàncies de l’entorn i dels infants i adolescents:

• Activitats d’acompanyament educatiu. Per treballar aprenentatges instrumentals, en base a tallers i activitats experiencials i col·laboratives, basades en centres d’interès i utilització de recursos digitals. Tot plegat, amb objectius pedagògics clars, que incloguin competències d’autonomia i regulació.

• Activitats d’acompanyament socioemocional. Espais de tutorització individual o en petits grups adreçats a treballar aspectes com la incertesa, la por, la tristesa, la ràbia, les relacions interpersonals amb companys i adults, etc. En aquest cas, serà important establir per a cada participant una figura d’orientació o mentoria que actuï com a tutor de referència i enllaç tot al llarg del període de participació. 

• Activitats d’enriquiment cultural i lleure. De descoberta de l’entorn, esportives, joc lliure i espais de participació de les famílies i referents de la comunitat.

5. Pel que fa als professionals implicats, la programació i realització de les distintes activitats dels programes d’estiu hauria de comptar amb la participació de figures com:

• Educadors socials, psicòlegs, tècnics d’integració social o animadors socioculturals, monitors de lleure o estudiants universitaris.
• Docents voluntaris, als quals se’ls puguin reconèixer mèrits certificables.

6. Pel que fa a l’avaluació dels programes i dels participants:

• Avaluació dels participants. Serà necessari preveure un sistema que permeti valorar els aprenentatges i competències assolits al llarg de la participació en els programes i oferir un feedback significatiu als participants i a les seves famílies. Aquesta valoració hauria de contemplar instruments validats d’avaluació per aprendre (qüestionaris, rúbriques, coavaluació...) i, idealment, formar part d’un portafoli personal traspassable als equips de tutors dels centres, per tal que aquests puguin planificar millor el seu retorn a l’escola.

• Avaluació del programa. Caldrà dissenyar un pla d’avaluació dels programes, que doni compte de la seva implementació en cada territori i del seu impacte en els aprenentatges i trajectòries dels participants a curt termini i mig termini.

Obrim L’Educació: Per un país de noves oportunitats

Aquestes mesures formen part de l'informe Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19. 

A la primera part de l'informe apuntem 30 mesures de xoc organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021.

I, en una segona part, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates.

Vols saber-ne més i conèixer totes les mesures i propostes de reforma? Et recomanem consultar la presentació de l'informe, el resum executiu i l’informe complet.