Com fer escola en temps de confinament?

D’entrada la situació en la qual estem ara, no era ja imprevisible, sinó inimaginable… I, per tant, la nostra capacitat de reacció de manera coherent i planificada no va ser gens fàcil i menys amb la rapidesa que vàrem haver de fer-ho. Malgrat teníem i tenim molt clar que hem d’educar nois i noies per un món d’incertesa, i ens hem fet nostra la frase de la Directora de la UNESCO, Irina Bukova, en el pròleg de Repensar l’educació: Hem d’educar per viure en un planeta sota pressió. No havíem interioritzat el que això podia significar, ni havíem previst que fos de manera imminent i, per tant, no havíem previst en cap imaginari com havia de ser l’Escola en un entorn sense l’espai físic de l’escola. 

El primer que vàrem haver de fer és ressituar-nos nosaltres, com a equip directiu i com a educadors. Els primers que havíem d’interioritzar la situació i aprendre a viure en un entorn desconegut fins aquell moment vàrem ser nosaltres, amb la por de la malaltia, del panorama social i econòmic i de no saber quant de temps duraria la situació. 

A partir d’aquí, els equips es varen posar a treballar a partir d’unes premisses que teníem molt clares: Cal garantir l’essencial de la nostra tasca educativa i això va més enllà dels necessaris espais físics de convivència. 

1. Mantenir vincle i cura de l’alumnat, famílies i equip de l’escola. L’essencial ha estat i és, al llarg de tot el procés, l’acompanyament emocional als alumnes, famílies i equip de l’Escola. L’important és mantenir el vincle perquè més enllà de la distància física, ens sentim a prop els uns dels altres. Garantir la cura de les persones de la comunitat que ho estan passant més malament per diferents motius. Aquesta ha estat i serà la nostra prioritat, això forma part de l’essencial de l’Escola. 

Tota la nostra tasca assegura el contacte real, proper i afectuós malgrat que sigui virtual. Per tant, les videoconferències amb grups d’alumnes, les trucades personalitzades a famílies i alumnes i a companys de l’Escola formen part de la nostra rutina diària.

2. Establir reptes personalitzats. Què cal garantir a nivell d’aprenentatges? Hem tingut molt clar que tot i les singularitats de cada edat, ens cal establir propostes competencials globals que impliquin reptes engrescadors, que es puguin treballar a diferents ritmes i amb un seguiment per part nostra que asseguri que ningú es queda enrere, ni per problemes d’exclusió social, ni per situació familiar, ni personal. Aquesta ha estat també una de les nostres prioritats: fer un seguiment i atenció personalitzada que ens garanteixi que estem alerta de qualsevol situació d’abandonament Mantenir l’essència d’un Projecte Educatiu fonamentat en l’acompanyament directe i la integració de tots els àmbits per personalitzar en cadascun dels alumnes el màxim desenvolupament de les seves habilitats, ha implicat reinventar-nos per transformar les nostres propostes basades en la proximitat, el treball proper i la diversitat. Per posar algun exemple, podem destacar:  les videotrucades, no enteses com a classes si no com espais per a compartir, expressar, connectar i fer caliu; activitats per fer en família i cultivar valors que a l’escola presencial no podem aprofundir tant;  murs virtuals on compartit amb la comunitat educativa el que estàs fent o has aconseguit i que hi hagi interacció; creació de diaris emocionals del confinament; i per últim no oblidar les innombrables trucades a alumnes i famílies 

3. Fer tot el possible per estar connectats. Això implica aspectes tècnics, com el fet de garantir aparells i connexió per a tothom, que creiem que és una de les premisses organitzatives que caldrà preveure i garantir per a propers escenaris de futur. Però, per damunt de tot, implica una actitud de fer, encara que sigui poc, tot el que ens és possible...sense tenir com a excusa que no ho podem fer tot. A l’Escola des de principi de curs garantim que tots els alumnes tinguin tots el seu portàtil a partir de 5è de Primària i en els primers dies de confinament hem fet seguiment dels alumnes que podien tenir problemes de connexió. Hem cercat un equilibri en la nostra proposta que no obligués a una connexió continuada, tenint en compte hores d’activitat davant pantalles i hores sense.

4. Adaptar l’avaluació a l’aprendre a aprendre. Per què té sentit continuar mantenint la continuïtat d’aprenentatges? Per fer realitat una frase que repetim i repetim sense fer-ne ni cas en la nostra manera de fer: Avançar en l’aprendre a aprendre... Aquesta situació ha fet que puguem, que haguem de donar autonomia als nostres alumnes i fins i tot des de ben petits perquè s’autoorganitzin, perquè reflexionin sobre quines estratègies els fan aprendre millor i estem descobrint la gran capacitat dels nostres alumnes. A partir d’aquí s’ha de fer realitat una nova concepció de l’avaluació, ja no hem de ser jutges que certifiquin el que saben o no els alumnes, el que cal és acompanyar els alumnes, donar-los confiança amb un feedback que els encoratgi a continuar aprenent, a continuar creixent com a persones autònomes, amb capacitat d’autosuperació i amb ganes de continuar aprenent. Els mestres i professors fem el seguiment de l’activitat de l’alumne per reflexionar amb ell sobre la seva participació, responsabilitat, analitzar punts a millorar o punts a potenciar. Des de la tutoria o el mentoratge prenem de base l’esforç individual i la qualitat per establir plans personalitzats amb petites motivacions des del reconeixement positiu i l’afecte. Donar importància a que els feedbacks vagin associats a un temps per fer-los realitat i que no quedin en sac foradat. 

5. També hem hagut d’atendre i acompanyar a les famílies... famílies amb teletreball, famílies sense feina, famílies amb pèrdues de persones que estimen, famílies que continuen treballant fora de casa, famílies d’alumnes que requereixen una atenció especial. I ens cal mantenir una actitud d’empatia, de comprensió davant dels seus dubtes, però també ens cal fer entendre les nostres opcions pedagògiques. Deia l’altra dia el mestre Francesco Tonucci: “los buenos maestros ayudan a los padres a entender que la escuela debe ser distinta”. Mantenim les entrevistes amb famílies per fer seguiment de com veuen els seus fills i per donar-los suport i assessorament en diferents situacions, si cal els posem en contacte amb el servei del psicòleg de l’Escola i també realitzem trobades telemàtiques per compartir temes que ens preocupen.

La realitat d’aquests dies ens ha evidenciat, un cop més, que els nens i nenes aprenen i es fan més autònoms fora de l’escola i moltes de les experiències que els han fet més autònoms, que els han fet créixer en tots els àmbits i especialment a nivell emocional, els han après en la vida a casa, amb la lectura, amb la convivència familiar,.. Aprendre a viure...ens deia en Dewey: L'educació no és la preparació per a la vida, és la vida mateixa”  i l’educació i la vida han trencat els motllos als que ens havíem acostumat.