La manca de presencialitat actual a les escoles ha obligat al professorat a plantejar-se noves formes de fer feedback als seus alumnes. “En la situació actual no tindria massa sentit fer una avaluació individual i quantitativa”, afirma el Carles Monereo, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UAB.  Les diferents situacions que estan vivint els alumnes obren la porta a investigar noves formes d’avaluar-los, més enllà dels sistemes tradicionals. L’expert explica alguns exemples concrets sobre com potenciar el valor formatiu de les avaluacions durant el confinament:

1. Una eina gràfica per fer un feedback més global: Monereo proposa fer servir una rúbrica molt gràfica amb unes línies tipus termòmetre que indiquin quines són les competències assolides per tot el grup i quines són les que s’haurien de reforçar, més que fer una referència individual. “Podria anar acompanyada d’unes columnes, un Excel per exemple, i a una d’elles situar els ítems, proves o problemes que s’han posat a l’avaluació i, al costat, alguns dels errors prototípics que han fet els estudiants amb l’explicació del perquè de l’error”, explica el catedràtic, “finalment, podria haver-hi una altra columna on estigui la resposta correcta argumentant perquè aquesta és l’adequada”.
2. Afegir la possibilitat d’una autoavaluació personal. “L’estudiant que volgués podria utilitzar aquestes columnes per veure com està personalment en relació amb el grup, quines són les competències que hauria de reforçar i quines té assolides”, diu el Carles Monereo. Posteriorment, l’alumne podria enviar aquesta autoavaluació als professors, si volgués. El professor, després, li donaria un feedback dient-li si està d’acord amb aquesta avaluació personal o considera que té aspectes que es podrien matisar.
3. Pensar en un procediment engrescador per desenvolupar competències. La proposta del Carles Monereo és un procediment que resulti útil i que sigui per parelles: “La parella l’hauríem de pensar nosaltres tenim en compte les característiques de cadascun dels estudiants, perquè hi ha estudiants que poden tenir dificultats, per exemple, per accedir a internet, la seva parella pot compensar aquest tipus d’obstacle”. Com podrien ser aquest projectes? Orientats a l’estiu, que afavoreixin aspectes de l’àmbit familiar o que suposin un servei per la família i per la comunitat. “Per exemple, fer un seguiment i controlar is la família porta uns hàbits de vida saludables o fer una guia pels avis per tal de que puguin utilitzar internet”, explica l’expert.
4. Aprofundir en el coneixement sobre el coronavirus. El Carles Monereo recorda que aquests projectes també poden tractar sobre el coronavirus: “Podrien analitzar l’impacte que ha tingut tot aquest tema o veure quines són algunes experiències de confinament a la zona, o fins i tot fer un joc sobre el coronavirus per tal d’aprofundir en el coneixement sobre aquesta epidèmia”.
5. Preparar una guia amb un calendari de les fases del projecte. Aquesta guia podria incloure fases com “la planificació de les activitats,  preparar els materials per recollir les dades, fer les gravacions, distribuir-se aquestes gravacions i entrevistes possibles...”, explica el Carles Monereo,  “també preparar un material per presentar a la classe, tipus Power Point o similar, perquè quan tornin de les vacances ho puguin mostrar als seus companys i als professors”. Per avaluar el projecte, els professors podrien fer servir algun tipus de rúbrica, com l'e-PAC, el Protocol d’Avaluació de Projectes Autèntics i Competencials , publicat a "Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2018", de la Fundació Bofill.

PER SABER-NE MÉS:

• Avaluem per aprendre millor: com fer una avaluació formativa efectiva en temps de confinament?
• "De l’aprendre per ser avaluat a l’avaluació per aprendre: perspectives i prospectives"