Any 0: la nova era educativa

12 eixos de transformació educativa en temps de Covid-19

“Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos”. Ara, potser més que mai, aquestes paraules de Pablo Neruda cobren molt més sentit. L'esdevenir del temps ens va guiant per diferents camins i maneres de viure, però en determinades ocasions s’entrecreuen diferents conjuntures que provoquen grans canvis de referències, de visions, de paradigmes. Aquests esdeveniments generen un nou ordre que generalment comença amb un determinat succés important, que ocasiona el principi d’un nou període: una nova era.

Una era, per definició, és el període de temps que es compta a partir d’un fet destacat i que es caracteritza per una gran innovació en les formes de vida i de cultura. A més de les eres geològiques, podem parlar de l’era de les comunicacions, dels descobriments, l’era digital, de la genètica, etc. Però, darrere d’aquest gran esdeveniment mundial que estem vivint actualment provocat per la Covid-19, podem dir que estem en una nova Era Educativa?

Potser estic hiperbolitzant aquesta situació, però… Per què no? No és millor pensar en una utopia que en una distopia? Encara que sigui un oxímoron… siguem realistes utòpics!!! Realistes perquè ens trobem en un moment de canvi, en un punt d’inflexió en què les prioritats i necessitats han variat, en el qual les escales de valors s’han reestructurat en tots els aspectes (personals, socials, culturals, educatius, etc.) i on les oportunitats han de ser analitzades i aprofitades. Utòpics perquè ara, en aquest punt d’inflexió, és el moment de calcular la tangent i passar a l’altre ‘costat’ d’aquesta funció per canviar la mirada, el punt de vista, la perspectiva. Hauria de ser el moment.

Amb l’objectiu d’aconseguir aquestes fites, és essencial tindre una triple mirada en aquesta línia temporal al passat, al present i al futur. Una mirada a l’ahir, al hui i al demà. Ser conscients que estem a l'any 0 educatiu. Tot el temps transcorregut hauria de ser anys a.c. (abans del confinament) i tot el que està per vindre haurien de ser anys d.c. (després del confinament).

Per tot això explicat prèviament, ens trobem en un moment clau en què hem d’analitzar tot allò que s’hauria de canviar per poder començar a formar part d’aquesta nova era educativa. En el meu cas, miro cap enrere i penso en tota la gran feina que els companys hem desenvolupat a l’Institut Escola Daniel Mangrané per anar donant petits passos ferms per tal d’avançar en la transformació educativa necessària per aconseguir el propòsit establert per la comunitat educativa. Per totes elles i ells, no podem anar enrere. Aquests passos ja estan donats i subratllen la importància de saber adaptar-se a les noves situacions i seguir #MakingMangrané #junt@smillor.

Per tots aquests esforços que els nostres claustres ja han fet, o perquè ara més que mai necessitem seguir caminant per aquest terreny tan inestable, hem de projectar com volem ser en l’era de després del confinament. Quins són els àmbits que s’haurien de tindre en compte? Quins són els canvis que marquen aquest moment de traspàs educatiu? Quins són els principals eixos del canvi que a partir de les evidències de l’era a.c. provocaran els impactes necessaris de l’era d.c.? A continuació s’expliquen els 12 Eixos de Transformació Educativa:

1. Lideratge. (Projecte de recerca)

És el moment de deixar d’entendre el lideratge com la capacitat de gestionar o controlar, i començar a utilitzar un Lideratge per a l’Aprenentatge real. Un lideratge distribuït, participatiu, visionari i generador de confiança. Un lideratge transformador, centrat en l’aprenentatge de docents i d’alumnat, flexible, ètic, servicial, compartit, basat en evidències d’abans del confinament i generador d’impactes per a després.

És el moment, just ara, en l’any 0 de l’educació, que els equips directius puguin demostrar la seua capacitat de canviar i adaptar-se als nous entorns i circumstàncies, a partir d’un modelatge previ, d’un monitoratge continu i d’un diàleg eficaç basat en l’escolta activa.

És el moment de saber detectar i analitzar, d'una banda, què cal conservar per poder consolidar definitivament, i de l'altra, què cal renovar i incorporar per aprofitar les noves oportunitats.

És el moment… de liderar! (Anàfora)

2. Escenaris i tempos d’aprenentatge. (Literatura)

Sense ànims d’ofendre el poeta Gustavo Adolfo Béquer, agosaradament modifico un dels seus poemes més coneguts “Volveran las oscuras golondrinas”:

    _{Tornaran els horaris estancs}

    _{a nostres aules en fulles a colgar?}

   _{I altra vegada amb les franges establertes,}

    _{setmana a setmana passaran?}

    _{Tornaran les tupides portes}

    _{del teu centre aules a tapiar?}

    _{I de nou a la tarda encara hermoses,}

    _{els centres les obriran?}

    _{(Paral·lelisme)}

Reflexionem què hem fet fins ara, com ens hem organitzat, com hem distribuït el binomi ensenyament-aprenentatge en el temps i en els espais. Reflexionem per què, ‘per culpa de’ o ‘gràcies a’ la Covid-19, potser és el moment de posar l'educació a l'hora. Per una banda se’ns demana ara, en l’any 0, que hem de romandre sempre en un mateix espai. Es congelen les relacions intergrupals, internivells, intercicles. Es congela o almenys es limita la mobilitat dels docents per diferents grups d’alumnat. Però hem de ser conscients que aquesta congelació a 0 graus només ocorre ara, en l’any 0. Hem de preveure que després dels confinaments aquesta situació es liquarà, i podrem tornar a la mobilitat a què estem acostumats.

Però, aleshores, on està el canvi en aquest eix? La fita ha d’estar orientada a aconseguir uns horaris més beneficiosos per als infants i adolescents i que puguin satisfer les necessitats de famílies i docents. És clau poder procurar uns horaris més saludables des del punt de vista físic, psíquic i emocional per promoure la motivació i la predisposició per a l’aprenentatge de qualsevol alumne.

És important que valorem el temps i l’espai com dues de les variables o eixos a tindre en compte a l’hora de desenvolupar una transformació educativa real. Per una banda, cal pensar en el condicionament dels espais com a base d’un entorn d’aprenentatge motivador, ben siguin dins com fora del centre. I per altra banda, pensar en el condicionament del temps, buscant uns horaris flexibles, no imposats per un sistema que marca unes franges rígides de manera genèrica, i que no atenen a les necessitats i característiques particulars i d’entorn.

Independentment de tota aquesta anàlisi, el que està clar és que el nostre alumnat, les nostres orenetes, tornaran als balcons dels centres a setembre. I en conseqüència, em sorgeix un desig, un desig respecte als entorns d’aprenentatge, respecte a eixos espais i horaris tancats, eixos que espero que… no tornaran!

3. Equitat (Cultura i Valors Ètics)

Aquesta hauria de ser la premissa inicial a aconseguir com a escola pública catalana i com a base dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) creats per les Nacions Unides. Ara, més que mai i per desgràcia, hem estat conscients de les grans desigualtats d’accés a l’educació que existeixen al nostre voltant. Tots els centres hem tingut unes evidències claríssimes de quin ha estat l’alumnat que no ha pogut accedir-hi des del primer moment, i quines han estat les dificultats logístiques perquè començaren a estar acompanyats completament pels centres educatius.

Ens hem centrat a escala de centre, però si ho mirem des dels municipis, s’han de vehicular les estratègies necessàries per tal d’eliminar la segregació dins de les aules i dels centres educatius. Això no només és treball del sistema educatiu, sinó també de les diferents decisions polítiques que es prenen en els diferents municipis. Cal prendre mesures que treballen per evitar la segregació escolar amb una distribució homogènia pels diferents centres públics i concertats. Cal magnetitzar els centres, que les mesures i les aliances faciliten que no es polaritze el seu alumnat.

I si centrem l’escala al sistema educatiu, cal que l’administració treballe per poder resoldre de la millor manera possible qualsevol mancança d’accés per part de l’alumnat. Cal garantir la igualtat d’oportunitats educatives i l’equitat com una palanca de canvi del sistema educatiu. Els projectes educatius han d’integrar activitats educatives i entorns d’aprenentatge dins i fora del context de les aules per buscar una major integració i participació comunitària de l’alumnat, així com defensar l’educació en el lleure i garantir que els infants en situació de vulnerabilitat social puguin participar en diferents activitats durant els estius.

Davant les clares evidències, cal seguir treballant per arribar a un sistema educatiu equitatiu, a uns centres inclusius i a una educació ètica i filosòfica a les aules que respecte la diversitat.

4. Organització de centre (Ciències Naturals)

Com si d'un informe de pràctiques es tractés, apliquem el mètode científic...

• Hipòtesi: aquesta situació d'excepcionalitat originada per la Covid-19 provocarà grans canvis estratègics i organitzatius en l'era de després del confinament.
• Instruments de pràctica: Coneixement de les característiques del claustre i plantilles. Coneixement dels espais del centre: comuns i no comuns. Temps d'accessibilitat al centre. Funcionament de grups flexibles. Grups heterogenis. Diferents tipus d'agrupaments. Atenció a la diversitat. Connexions amb l'entorn proper. Presencialitat i virtualitat
• Objectiu de la pràctica: analitzar els diferents Eixos de Transformació Educativa per organitzar les estratègies més adients i assolir els 7 Principis de l'aprenentatge.
• Metodologia: a partir de l'experiència prèvia de com han funcionat els centres durant els temps a.c., i com funcionaran aquest Any 0, els centres es converteixen en autèntics Laboratoris de Transformació Educativa. Tenim tot el material necessari, tots els reactius adequats i els catalitzadors localitzats. És el moment que cada centre educatiu implemente les estratègies més adequades per combinar tots aquests elements en aquesta reacció química educativa. Falta donar-li temperatura amb l'espurna Covid-19, i obtindre un producte de la reacció a partir dels canvis en l'estructura dels (re)actius de què disposa cada centre.
• Resultat esperat: un canvi estructural per a d.c. (després del confinament) en l'organització dels centres a partir de les diferents estratègies analitzades i implementades als Laboratoris durant l'any 0.
• Conclusions: us animeu a experimentar i escriure les vostres conclusions?

5. Acompanyament emocional (Ciències Socials)

Sempre ho hem sabut, però mai li hem donat tanta importància com ara. Hem pogut evidenciar que 'només amb el cor es pot veure bé, l'essencial és invisible als ulls'. Aquesta situació actual ens ha permès valorar molt més la necessitat de tindre una bona salut emocional per poder ensenyar i per poder aprendre, perquè tothom ha estat afectat, tant alumnat com docents i famílies.

És clar que un eix fonamental pels confinaments i per a després, exigeix donar-li un paper molt actiu a l’acompanyament per a l’aprenentatge de les competències emocionals, personals i socials. Sota una mirada atenta, hem pogut detectar emocions com la impotència, la resiliència, la solidaritat, la frustració, la por o la preocupació. Per això, hem d’esdevenir entorns d’aprenentatge emocional per aprofitar en tot moment les oportunitats que ens brinden les situacions reals que van apareixent.

Per aquest motiu es podria seguir, per exemple, el Decàleg de l’Acompanyament Emocional elaborat a l’IE Daniel Mangrané, que es basa en crear entorns agradables, facilitar moments de grup, acompanyar en l'expressió de les emocions, saber identificar-les, ensenyar a ser resilients, valorar les fortaleses, proporcionar recursos per gestionar les emocions, escoltar les seves vivències i potenciar l’autoconeixement.

I és que ens hem de posar moltes vegades a mirar el món des del punt de vista de l'alumnat, amb la seua mirada cap a l'entorn actual. Hem de comprendre quines són les seues preocupacions i neguits, allò que els fa somriure i ser feliços. Allò que nosaltres alguna vegada també passàrem en el seu moment. En definitiva, hem de rebuscar i traure fora aquell Petit Príncep i aquella Petita Princesa que tothom tenim dins nostre.

6. Acompanyament tutorial, acadèmic i orientador (Orientació Educativa)

També cal posar molt en valor els diferents mitjans de comunicació que hem utilitzat per poder desenvolupar correctament l'acció tutorial amb tot el nostre alumnat. No només seria imprescindible tindre un Pla d'acció tutorial actualitzat, adaptat a l'entorn i que contemple diferents accions i mecanismes que s'adapten a l'accessibilitat de cada alumne i alumna, sinó que també cal tindre un pla estratègic per acompanyar l’alumnat pel seu camí acadèmic i orientar-lo cap al seu millor futur. Per això és necessari un model orientador significatiu, basat en la comunicació bidireccional i intrapersonal, facilitant la participació activa i que tingui present la projecció dels aprenentatges de l’alumnat (SCAP), basant-se en principis pedagògics i dinàmiques organitzatives i de relació orientades a afavorir l’èxit de l’alumne pel que fa a la seva autonomia i el desenvolupament del seu projecte de vida.

Aquests dos darrers eixos han d’anar molt de la mà, perquè com ja deia Aristòtil “Educar la ment, sense educar el cor, no és educar en absolut”. I cal recordar-los sempre que enmig del seu camí es trobaran guineus i serps, reis i bevedors, geògrafs i mercaders... Roses. Baobabs. Volcans.

7. Desenvolupament professional (Filosofia)

Reflexionem… El desenvolupament professional dels docents és l’adequat? És permanent? Els equips directius escolten les necessitats de formació dels claustres? La formació de centres és exactament la que es necessita? És de qualitat? Estan formats els i les formadors/es?

La formació dels centres segueix una línia a mitjà o llarg termini? O només a curt termini? Els nostres claustres esdevenen Comunitats Permanents d’Aprenentatge (CPA)? O només una part del claustre? Quina és la implicació dels docents per seguir desenvolupant-se professionalment? Els requisits formatius necessaris per poder treballar amb alumnat, són idonis i suficients per poder desenvolupar aquesta professió? El grau de magisteri forma adequadament als futurs mestres de Primària? L’especialització en els diferents àmbits és l’adequada i suficient? L’ensenyament de les bases pedagògiques és suficient al Màster d’Educació Secundària? Quina és la formació pedagògica i en noves metodologies d’aquells docents que no van haver de superar aquests requisits?

La selecció per accedir als diferents cossos funcionarials educatius és la més adient? Les proves responen a les necessitats pedagògiques i metodològiques del nostre alumnat? I la selecció dels tribunals? Es basa en criteris de desenvolupament professionals i personals adequats per desenvolupar aquestes funcions?

Són moltes les preguntes plantejades, però… reflexionem!, perquè a partir de les respostes obtingudes arribarem a la Nova Escola del segle XXI, a l’Escola d.c.

8. Visió focalitzada (Visual i Plàstica)

Tots els centres hauríem d’haver tingut ja una clara missió i visió pròpia en els temps d’abans del confinament, però tot i que no fos així, tothom ens estem veient obligats a canviar la mirada cap a un futur en què els condicionants i les variables amb què comptàvem han variat. A diferents variables, diferents punts de vista. Però abans de reubicar-nos, també és imprescindible mirar cap enrere, cap al passat, a l’era a.c. és important veure quina és l’educació i el sistema d’ensenyament-aprenentatge de què venim per tal de visualitzar cap on volem anar, la nostra visió de futur, els diferents Futurs de l’Educació.

El canvi s’ha de basar en una cultura de centre i de sistema compartida per alumnat, famílies i claustre, tenint una visió oberta al canvi, sabent celebrar els èxits, però també acceptant l’error com a base de tot aprenentatge. Cal potenciar la força transformadora de l’error, com a motor de canvi, perquè qui no actua per no equivocar-se, sempre perd les oportunitats d’avançar.

Si ens fixem en les aportacions de César Lozano, a la ‘Gerencia Estratégica de Innovación Tecnológica’, hi ha dos tipus diferents de visions: les viciades i les efectives. Les visions viciades poden estar centrades en una ‘visió de túnel’ si l’excés de focalització impedeix adonar-se de les oportunitats o amenaces de l’entorn per falta de visió perimetral; centrades en una ‘ceguesa’ si es deixen portar per la inèrcia; ‘curtes de vista’ si es veu el futur a curt termini o centrades en ‘l’al·lucinació’ si es té una visió en funció d’oportunitats excitants que poden ser simples il·lusions. Per altra banda, estan les visions efectives: centrades en una ‘visió 20/20’ que s’anticipen a allò que puga vindre, les orientades a una ‘visió perifèrica’ si es veuen les oportunitats des de tots els àmbits o les ‘visions previsives’ si es veuen les oportunitats que altres no saben veure.

Per això, després d’aquest canvi imposat, és important tindre una mirada efectiva i que sàpiga focalitzar correctament per tal de tindre una visió clara de la realitat i viable al llarg del temps. Hem de decidir quina volem que siga la nostra mirada.

9. Entorn 360 (Matemàtiques)

Hem patit una situació que ens ha trencat tots els esquemes i ens ha fet perdre el rumb, però ara, després d’aquest confinament, és el moment de reubicar-nos. Fixem la trajectòria cap a on volem redirigir el nostre vaixell i busquem el nord del nostre centre. Hem d’agafar la brúixola per no perdre’ns i per no deixar de costat tot allò que tenim al nostre voltant. Per això, és important que girem…

Ens movem 45º i mirem la brúixola. Ens trobem amb l’alumnat, amb tots els companys i companyes amb qui dia a dia compartim tantes hores. Tinguem en compte com s’ha relacionat cadascú d’ells entre sí durant el confinament. Pensem també com podem facilitar aquesta interrelació entre sí després del confinament o durant d'altres, no només l’alumnat del mateix grup, sinó amb altres grups, nivells o etapes.

Girem 45º més fins arribar als 90º. Ens trobem amb tots els docents del claustre. Hem de tindre en compte també com s’han relacionat durant aquest confinament entre sí i amb l’alumnat. Pensem també com facilitar aquesta comunicació després del confinament.

Girem 60º més, i arribem als 150º. Mirem cap al front i ens trobem amb les famílies. El vaixell no pot continuar si no tenim en compte a les famílies, com estan, quins són els seus condicionants, què poden aportar al dia a dia del centre o com poden col·laborar en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.

Ara girem 90º més fins els 240º i ens trobem ara amb els ajuntaments. Ara, a l’any 0, durant el confinament, hem estat molt en contacte amb els ajuntaments dels nostres municipis per intentar resoldre les diferents problemàtiques associades al Covid-19. Aprofitem aquest estret lligam actual per continuar col·laborant i obrir l’activitat de l’escola a l’entorn més enllà de l’edifici que denominem centre escolar. No oblidem que l’escola va més enllà de les parets que delimiten el centre.

Girem ara 50º fins als 290º i ens trobem amb les entitats. Qualsevol entitat de l’entorn pot aportar molts aprenentatges a l’alumnat, perquè els apropa a un món més realista, més tangible, més proper, més quotidià, i és una variable molt important a tindre en compte.

Girem ara 40º fins als 330º i veiem enfront nostre altres centres educatius. L’aprenentatge entre iguals és essencial i motivador. I si aquest aprenentatge es desenvolupa amb alumnat d’altres centres educatius com ells i elles, rebran noves aportacions i diferents punts de vista als que ja estan acostumats.

Finalment, girem només 30º més i ens tornem a trobar mirant cap al nord, on està cadascú dels alumnes que ens han d’acompanyar brúixola en mà. Si fem tot aquest procés tenint en compte tot el nostre entorn, finalment haurem aconseguit girar l’Educació 360º.

10. Xarxes entreteixides (APS)

Durant aquest període de temps hem estat confinats i tancats a les nostres cases, utilitzant els diferents mitjans de comunicació per establir connexions amb el món exterior (en realitat amb l’exterior dels nostres habitatges). Com hem anomenat al nostre centre, hem estat #confinadesnoaïllades, ja que ens hem estat relacionant amb molts altres companys, entitats i associacions del nostre entorn.

És el moment de mirar cap a l’exterior i començar a establir nous nodes de connexió que puguin permetre a cada centre establir una xarxa entre iguals per poder compartir experiències i aprendre de les evidències que altres companys ja hagin pogut portar a la pràctica. Entra en valor l’aprenentatge entre iguals a partir de l’entreteixit de les diferents xarxes educatives preexistents, en què és importantíssim la bidireccionalitat de la informació, el significat propi de compartir i el benefici de sortir sempre tothom beneficiat.

És el moment de compartir allò que ha funcionat i allò que no. Cal que obrim les nostres portes perquè entren noves experiències de les xarxes educatives i perquè puguin sortir les que nosaltres ja hem realitzat. Ara més que mai no és el moment de tancar-nos, ni d’aïllar-nos, ni de confinar-nos. Ara és el moment de participar en xarxa i d’Obrir l’Educació.

11. Comunicació (Tecnologia)

L'Era Educativa i l'era digital han d'anar de la mà, i durant aquest confinament s'ha pogut evidenciar que no era així, que la digital anava uns passos per davant i, en molts casos, no l’estàvem aprofitant plenament. Tot i això, el món educatiu ha sabut reaccionar i ha donat un pas de gegant per tal d'intentar anar al costat de la digital. Ho hem aconseguit?

És cert que hem avançat molt en molt poc temps perquè la necessitat així ens ha obligat. Però hem de continuar aquest esprint que hem donat per seguir actualitzant-nos digitalment, tant en el desenvolupament de les competències digitals de l'alumnat com en les dels docents, perquè saber informàtica o tecnologia no implica ser competencial digitalment.

Com ja s’ha comentat, l’accés digital no ha estat el mateix en totes les famílies, i s’ha fet palès que existeix una bretxa digital més ampla del què ens pensàvem. Bretxa que s’ha d’anar tancant amb el maquinari necessari però també amb els coneixements pertinents per poder utilitzar la tecnologia de manera segura i eficaç. Per assolir aquesta fita, no només cal formar els docents i l’alumnat, sinó també les famílies, les quals han d’acompanyar també digitalment els seus fills i filles. Aquesta tasca és important fer-la des del mateix centre educatiu al més aviat possible, aprenent entre iguals tota la comunitat educativa, com si d'un Edcamp es tractés, per tal de desenvolupar les competències pertinents en cas de nous confinaments o d’una educació híbrida, bé sigui de manera síncrona o asíncrona a partir dels nou entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge (EVEA).

En resum, des del principi (class_main) hem de tindre en compte tots els condicionants (if) i casuístiques (case, while), repetint els bucles (for) totes les vegades que faci falta, per poder arribar així a la fita que tota la comunitat educativa sigui competent digitalment (class_end).

12. Metodologies i Avaluació (Artística)

Després d’haver analitzat tots els altres eixos, aquest hauria de ser la gran conseqüència o evidència que a la resta s’han anat tenint en compte. Abans del confinament hem anat desenvolupant en major o menor mesura alguns canvis metodològics en el dia a dia amb el nostre alumnat. Potser ara, l'any 0, alguns d’aquests canvis no els podrem seguir realitzant per haver d’atendre les condicions sanitàries i de protecció que hem de complir. Potser en alguns casos veiem que aquesta no és una oportunitat, sinó un entrebanc. En segons quins aspectes, es pot entendre d’aquesta manera, ja que s’han trencat diferents projectes i accions que podíem tindre ja pensats desenvolupar per al curs vinent, l’any 1 d.c. Potser no es podran fer com els teníem pensat.

Però… això no hauria de ser un impediment! És el moment de continuar amb altres mitjans i amb altres accions per arribar a la finalitat del canvi metodològic i pedagògic, basant-se en un aprenentatge cooperatiu, aprenent a través del servei, aplicant una avaluació formativa, treballant per reptes, investigant, observant, aplicant el mètode científic, sabent treballar en equip, tenint una mirada cap a l’exterior, sent reflexiu, treballant l’àmplia xarxa de competències bàsiques, compartint i pensant en projectes globalitzats i sostenibles en el temps.

Hem de ser conscients que no és el camí, sinó el fet de caminar sense tornar enrere, però sense perdre de vista el trajecte previ. Per això, és el moment de redissenyar nous esborranys. Pintarem el mateix quadre, el que teníem pensat, però amb altres materials, altres pintures, colors i textures. Potser el quadre no serà tan gran com teníem previst, ni tan vistós, ni amb els colors que havíem pensat, però farem el nostre quadre. Haurem estat obligats a dibuixar amb un altre estil, amb altra tècnica diferent, amb altres eines... però hem de pensar que aquesta obligació ens permetrà descobrir altres mecanismes artístics que prèviament no havíem tingut en compte i que potser en l’era de després del confinament ens hauran permès redescobrir-nos i seguir dibuixant amb un nou estil propi (metàfora).

Al barrejar aquests dotze eixos al nostre quadre, al pintar el nostre model de centre, haurem de fer-ho amb una perspectiva oberta, que ens faciliti afegir qualsevol aspecte que ha quedat pendent. Aquests eixos, com a puntals per al disseny, han de poder adaptar-se a l’entorn i a les variables pròpies que caracteritzen cada centre. Però, per què es considera que ara és el moment del canvi real? Perquè just ara a tothom se’ns ha despertat un sentiment d’urgència per poder abordar aquesta situació generada per la Covid-19. Tothom estem al primer pas que Kotter estableix per poder gestionar el canvi (creació del clima que ho faciliti). A partir d’aquí, els equips directius i impulsors dels centres hem de gestionar les seues destreses de lideratge per tal de propiciar-lo i formar aliances per arribar a una mateixa visió del centre que permeti involucrar tota l’organització per consolidar els canvis plantejats. I d’aquesta manera, tal com escriu Dolors Queralt a l’article 'Els lideratges, la clau de volta del sistema': “Res tornarà a ser com abans. Ara, més que mai, el lideratge, els lideratges, podran esdevenir <clau de volta> en els procesos de reinvenció que cal que els centres implementen per poder donar resposta a la nova realitat”.

I ara és el moment. Ara és el moment de començar un projecte de recerca basat en el Lideratge per a l’aprenentatge, és el moment de fer literatura posant l’educació a l’hora, és el moment de tindre valors ètics per magnetitzar els centres educatius, és el moment d’aplicar el mètode científic als laboratoris de transformació educativa, és el moment d’aplicar les ciències socials amb el decàleg de l’acompanyament emocional, és el moment de centrar l’interès en l’orientació educativa basant-se en el model significatiu, és el moment de qüestionar-nos preguntes filosòfiques per modelar la nova escola del segle XXI, és el moment de focalitzar la visió en els futurs de l’Educació, és el moment d’aplicar els càlculs matemàtics necessaris per aconseguir girar l’educació 360º, és el moment de teixir xarxes per obrir l’educació, és el moment d’ensenyar i aprendre entre iguals mitjançant les eines tecnològiques com si a un edcamp permanent estiguéssim i és el moment de pintar amb la xarxa de competències que tenim al nostre abast, per tal de canviar les nostres metodologies a l’aula i la manera d’avaluar. (Polisíndeton)

Ara és el moment. Perquè sí. Perquè estem a l’any zero. I perquè si començàvem amb les paraules de Neruda “Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos”, també m’agradaria somniar que “Nosaltres, els d’ara, ja no serem els mateixos”.