Quines condicions ha de tenir el suport educatiu per fer afavorir els vincles dels infants i joves amb el seu procés educatiu?

El suport educatiu, entès com aquelles activitats fora del temps lectiu que tenen com a principal  objectiu reduir el fracàs escolar i millorar l’èxit educatiu, especialment d’aquells infants i joves que es troben en situacions de major vulnerabilitat social i educativa, té una presència cada vegada major en el temps no lectiu de molts infants i joves. Són activitats d’índole molt diversa, que es poden realitzar dins o fora l’escola i que, tant amb un focus acadèmic com socioemocional, estan orientades a la millora dels resultats educatius d’infants i joves. 

El suport educatiu pren especial rellevància en un context de crisi com l’actual: la necessitat de compensar les possibles bretxes d’aprenentatge, ja de per sí presents en el nostre sistema educatiu i que es veuran agreujades per la situació de confinament, haurà de ser abordada de forma prioritària per garantir la major equitat possible del sistema. Aquestes iniciatives hauran de combinar enfocaments preventius, més efectius segons la recerca, però també compensatoris, necessaris per reconduir les situacions de desavantatge, agreujades per la crisi del coronavirus, en les que es troba bona part d’infants i joves. I és que les activitats i espais de suport, tant dins com fora dels centres escolars, esdevindran una eina clau per treballar per un sistema educatiu més just i menys desigual. 

Partint de l’estudi que hem realitzat per la Fundació Jaume Bofill sobre el suport educatiu a Catalunya, en aquest post proposem algunes idees per tal que el suport educatiu esdevingui una eina orientada a la reducció de les desigualtats educatives i, sobretot, que contribueixi, a curt termini, a compensar les dificultats, emocionals però també acadèmiques, que els infants i joves que es troben en situacions de vulnerabilitat social i educativa poden trobar els propers mesos.

Cinc grans idees:

1) Garantir grups reduïts o ràtios baixes per afavorir la construcció de vincles estrets i un acompanyament personalitzat. La identificació i el sentit de pertinença dels i les joves amb el seu procés educatiu i la seva vinculació amb la institució escolar, s’han demostrat com a elements clau per comprendre els processos d’èxit i fracàs escolar. Les relacions educatives que els infants i joves estableixen amb el seu professorat i altres referents educatius -com poden ser els educadors i educadores de suport- són importants en els processos de vinculació i desvinculació escolar ja que, entre altres factors, contribueixen a que els infants i joves estiguin connectats amb el seu procés educatiu i se’n sentin part. Tal i com hem pogut copsar en diversos estudis, en els espais de suport educatiu els infants i joves estableixen llaços de confiança amb els seus educadors i educadores (educadors/es socials, tècnics/ques d’integració social, animadors/es socioculturals, psicòlegs/gues, monitors/es de lleure, mediadors/es culturals, professionals de les biblioteques…), a qui veuen com a referents positius propers i a qui poden comunicar dubtes, expressar inquietuds i resoldre dificultats -acadèmiques, socials i emocionals- d’una manera propera.

En aquest sentit, més enllà de posar en valor la figura dels i les professionals del suport educatiu, cal garantir unes condicions que permetin construir aquestes relacions de confiança i acompanyament, assegurant que les activitats es desenvolupen en grups reduïts o bé que les ràtios educador/a – infants/joves són prou baixes. És cert que actualment moltes de les activitats de suport compten amb aquestes condicions, però cal que davant d’un eventual augment d’infants i joves atesos en aquestes activitats es segueixin mantenint aquestes condicions bàsiques per tal que els espais de suport educatiu puguin contribuir a la vinculació escolar com a mecanisme de l’èxit educatiu.

2) Configurar equips educatius interdisciplinars i diversificar els perfils professionals per atendre diferents necessitats. Com hem assenyalat en un post anterior, les necessitats educatives i socioemocionals dels infants i joves que participen a les activitats de suport educatiu, solen ser molt diverses. A l’estudi citat abans, hem identificat que una de les principals mancances, assenyalada pels propis professionals de suport educatiu, és que els equips de professionals no sempre compten amb les competències necessàries per donar resposta a l’àmplia diversitat de necessitats (acadèmiques, emocionals, socials i, fins i tot, materials) dels infants i joves. 

Per fer front a aquestes mancances, cal promoure equips multidisciplinaris que integrin professionals de l’educació social, de magisteri, pedagogia i psicologia per afavorir l’atenció social, per elaborar propostes didàctiques adequades als nivells i continguts dels infants i joves atesos, així com per afrontar situacions que requereixin un treball psicosocial individualitzat. Així mateix, cal assegurar que les persones que realitzen tasques específiques de suport acadèmic compten amb els coneixements específics suficients per realitzar de forma òptima el suport estrictament acadèmic, especialment amb joves de nivells superiors i en l’àmbit de les ciències i de la llengua anglesa. Comptar amb col·laboracions puntuals d’especialistes o amb persones voluntàries expertes en aquestes matèries pot ser una bona estratègia per complementar de forma sostenible els equips professionals.

3) Assegurar unes condicions laborals dignes de les persones responsables de les iniciatives de suport educatiu per garantir l’estabilitat dels equips i la sostenibilitat de les iniciatives. Les activitats de suport educatiu es veuen sovint condicionades per una precarització del sector, que genera una important inestabilitat dels equips educatius i que incrementa la presència de persones que encara es troben en períodes de formació, tal i com hem copsat en l’esmentat estudi. 

Si el suport educatiu ha d’esdevenir una eina de compensació per a l’increment de les desigualtats que el nostre sistema educatiu haurà patit durant el període de confinament, és necessari que es garanteixi l’estabilitat dels equips per tal que es pugui fer un seguiment i un acompanyament acurat dels infants i joves i que s’incrementin els recursos temporals dels i les professionals (un augment de la dedicació horària per planificar, dissenyar activitats i coordinar-se). Així mateix, cal urgentment plantejar actuacions que permetin una millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores del suport educatiu, i que facin més atractives les ofertes laborals al sector assegurant que la contractació pública sigui una eina perquè els treballadors tinguin salaris dignes i disposin d’estabilitat laboral. Així mateix, i tal i com s’apuntava a la proposta anterior, tot i que comptar amb la participació de persones voluntàries té el potencial d’enriquir les iniciatives de suport, garantir la sostenibilitat de les iniciatives de suport passa per estabilitzar i millorar les condicions dels equips de professionals.

4) Establir espais i temps per escoltar els infants i joves i personalitzar els processos i activitats. La vinculació escolar a la que fèiem referència a la primera de les idees proposades no només es nodreix d’unes relacions de confiança i suport, sinó que cal que allò que es treballa tingui “sentit” pels infants i joves. Dotar de sentit el procés educatiu implica reconèixer els seus interessos i motivacions, així com les seves necessitats i, en conseqüència, ajustar l’acció educativa. En diversos estudis hem constatat que als espais de suport educatiu es realitzen activitats que són percebudes, per part d’infants i joves, com més útils i significatives que aquelles que es fan a l’institut o a l’escola, alhora que els propis educadors i educadores reconeixen una major autonomia per diversificar i adaptar les activitats als infants i joves que atenen. 

En aquest sentit, els espais de suport educatiu són espais privilegiats per treballar la personalització de l’aprenentatge, entesa no únicament com el fet d’ajustar l’acció educativa a les necessitats dels aprenents, sinó com la construcció d’oportunitats diverses orientades a que infants i joves atorguin sentit i valor a allò que aprenen. Cal, doncs, preveure espais col·lectius -per exemple, assembles setmanals- i estratègies individuals -per exemple, activitats d’autoreflexió, tutories individualitzades- on els infants i joves puguin fer emergir les seves inquietuds i interessos per tal de canalitzar-los i dissenyar activitats per donar-hi resposta. Aquestes activitats poden estar basades en metodologies actives com la indagació i la descoberta, el treball per projectes o l’aprenentatge basat en problemes, buscant les connexions amb el que es fa i s’aprèn a l’escola o l’institut.

5) Enfortir els vincles escola-suport educatiu i fer-los visibles als infants i joves per afavorir la percepció de reconeixement i suport. El treball coordinat, de col·laboració i complementari dels diferents professionals i serveis que intervenen en l’educació dels infants i joves, és un factor que tots els agents implicats en el suport educatiu –tant centres escolars com serveis de suport– reconeixen com a essencial, entenent que la consecució de l’èxit educatiu per a tothom s’ha de basar en la col·laboració i complementarietat entre els diferents agents. No obstant, en diferents estudis hem identificat que molt sovint les relacions entre els diferents agents són sovint insuficients.

Un primer element imprescindible és, doncs, garantir els recursos temporals i humans per fer viables les estructures i circuits de coordinació entre els diferents agents i reforçar les figures que, com les TIS, puguin fer d’enllaç entre diferents recursos. Si bé els temps, espais i estructures que possibilitin i facin viables aquestes relacions són condicions necessàries, també és important que aquests vincles siguin visibles a ulls dels infants i joves. Que aquests coneguin l’existència d’aquests vincles de col·laboració i siguin conscients que diferents agents educatius treballen de forma coordinada per ells i elles, els pot aportar una percepció de recolzament i reconeixement que afavoreixi una major vinculació amb el seu procés educatiu. Algunes de les accions que es poden dur a terme són les tutories a tres bandes (infant/jove, centre escolar i espai de suport) o la comunicació escrita entre els diferents professionals a través dels infants i/o joves (per mitjà de les agendes, per exemple).

En definitiva, en aquest post hem volgut traslladar un seguit d’idees per fer del suport educatiu un espai que garanteixi un acompanyament -tant acadèmic com socioemocional- dels infants i joves i que, donada la situació excepcional, pugui contribuir a l’equitat del sistema que, sens dubte, es veurà clarament amenaçada per les conseqüències d’aquesta crisi. No obstant, si bé les propostes que fem se situen en el context actual i en un escenari a curt termini, cal aprofitar les circumstàncies excepcionals del moment i la sacsejada que suposaran pel sistema, com a pretext per assentar les bases d’un nou model de suport educatiu per tal que aquest esdevingui una eina efectiva per a la política educativa i per la reducció de les desigualtats.